Control biològic
INSTAL·LACIÓ DE CAIXES NIU
La processionària del pi té molts d'enemics naturals. Uns li causen malalties (virus, bacteris i fongs) i d'altres la parasiten (sobretot himenòpters i dípters) en les diverses fases del desenvolupament: ou, eruga i crisàlide. També hi ha els predadors, sobretot els insectes com ara les cigales, que se'n mengen els ous.
S'han de destacar les aus insectívores, com ara el cucut (Cuculus canorus), el capferrerico blau (Parus caruleus) o el puput (Upupa epops), que poden arribar a menjar grans quantitats d'insectes. La presència d'aquestes aus tan beneficioses per a controlar la processionària es pot fomentar amb la instal·lació de nius artificials.
Caixa niu per facilitar la cria d'aus insectívores. Foto: © Luís Núñez |
CONSULTEU AQUÍ COM COL·LOCAR LES CAIXES NIU
INSTAL·LACIÓ DE CAIXES REFUGI PER RATAPINYADES
Les ratapinyades es consideren grans predadores de les papallones en vol i per això es du a terme la instal·lació de caixes refugi.
Caixa per al descans i resguard de ratapinyades. Foto: © Luís Núñez |
Detecció i identificació de ratapinyades, excel·lents controladors d'adults de processionària. Foto: © Luís Núñez |
CAPTURA DELS MASCLES AMB FEROMONA
Es tracta d'un sistema de control molt recomanable per actuar en zones amb baix nivell d'infestació o en zones poblades. Es tracta d'utilitzar trampes que contenen les hormones sexuals (feromones) naturals o de síntesi, que atreuen els mascles de l'espècie en fase de papallona abans que fecundin les femelles.
Trampa tipus "bossa" amb atraient de feromona. Foto: © Luís Núñez |
Trampa tipus "bossa" amb atraient de feromona. Foto: © Luís Núñez |
ELIMINACIÓ DE BOSSES
Es tracta del procediment clàssic de lluita contra la processionària. S'utilitzen eines de tall manual amb una perxa, com ara xorracs i tisores. Després és molt important cremar les bosses en un bidó o sobre superfícies preparades per evitar-ne l'espargiment.
Quan això no es pot fer, una altra manera és davallar les bosses amb un tir d'escopeta utilitzant munició especial. En altres llocs més freds basta rompre la bossa, ja que les erugues moren de fred, però no és aquest el cas de les Illes Balears on és molt important cremar les bosses tot seguit.
Sempre s'ha de tenir en compte que s'ha de causar el menor impacte possible sobre el medi i, per tant, segons cada situació s'ha d'utilitzar el mètode menys agressiu.
Cartutxos per disparar els bossons. Foto: © Luís Núñez |
CONTROL
Es tracta d'un dels sistemes més utilitzats en les actuacions massives per raó de l'eficàcia i el preu. Avui en dia hi ha tres tipus d'aquests productes:
- Els inhibidors de creixement, que s'apliquen quan l'insecte està en la fase d'eruga. Impedeixen que es dugui a terme la muda de les larves, de manera que se n'interromp el cicle biològic i reproductiu.
- Els insecticides microbiològics basats en el Bacillus thuringiensis var. kurstaki, que perquè siguin efectius s'han d'aplicar abans que l'eruga assoleixi el quart estadi.
- Els piretroides sintètics, que es degraden amb facilitat i no produeixen problemes de bioacumulació en els teixits.
Tractament directe. Foto: © Luís Núñez |
Erugues mortes després d'un tractament. Foto: © Joaquín Xoy |
Aquests productes s'apliquen fumigant amb avionetes i/o helicòpters en el cas de grans extensions o des de terra i mitjançant un canó nebulitzador quan l'actuació és més localitzada i de fàcil accés o és a prop de llocs habitats.
Per a més informació, clicau AQUÍ.