Torna

Servei de Sanitat Forestal

Danys i conseqüències

 

En aquesta fase, si l'arbre no té fulles noves, es deixaran penjar d'uns fils de seda. Gràcies a aquests fils i als nombrosos pèls que recobreixen l'eruga, el vent les transporta a nous peus amb fulles rebrotades. Aquest és el sistema emprat per a dispersar-se, ja que la femella no pot volar. Així poden desplaçar-se diversos quilòmetres. Per això, es dedueix que el vent és el principal factor de dispersió. Quan la plaga és molt intensa, l'eruga destrueix completament la fulla i els brots nous, fins i tot les fulles d'anys anteriors, causant una defoliació total.

El temps de passada d'un estadi a un altre és d'uns deu dies, encara que si les condicions climàtiques són favorables pot reduir-se a cinc. Per això la fase larvària dura uns dos mesos, encara que podria reduir-se a la meitat. Una vegada completa la fase larvària, l'eruga passa a crisalidar. Les erugues es reuneixen en grups petits a les parts inferiors de les branques baixes. Aquesta fase sol començar al voltant del mes de juny, i dura entre deu i quinze dies. Passat aquest temps emergeixen els adults, que viuen uns cinc dies durant els quals es realitza la posta, que romandrà a l'arbre fins a les eclosions de la següent primavera.

Eruga peluda de l'alzina - Zona greument afectada a Menorca. Eruga peluda de l'alzina - Branques d'alzina defoliades.
Zona greument afectada a Menorca.
Foto: © Luis Núñez
Branques d'alzina defoliades.
Foto: © Luís Núñez

DANYS PRODUÏTS PER LYMANTRIA DISPAR

Aquest insecte produeix danys sobre alzina (Quercus ilex) i surera (Quercus suber). Ataca, a més, a altres espècies: Quercus faginea, Quercus pyrenaica i altres frondoses. A més, en altres zones ha estat observada sobre Pinus pinaster a Salamanca, Pinus radiata a Astúries i Galícia i Pinus halepensis a Menorca.

Els danys són produïts per l'alimentació de les erugues. Inicialment els danys apareixen com a forats a les fulles noves. Quan la larva va creixent l'alimentació també atacarà al marge, i en els últims estadis consumirà tota la fulla. Si la brotació no s'ha produït quan neix la larva, s'alimentarà dels rovells, però sense destruir-los, de manera que es produeixi la brotació, i posteriorment atacarà els brots nounats.

Si la plaga és molt intensa, l'eruga acabarà alimentant-se de les fulles velles i provocarà la defoliació total. Com a conseqüència d'aquests danys es produeix la pèrdua de la collita de l'aglà, el creixement és nul, i en surera afecta directament a la producció del suro i causa una disminució del seu creixement i en ocasions la seva exfoliació.

No és freqüent que els arbres morin com a conseqüència de l'atac, però, si aquest coincideix amb circumstàncies adverses pot produir-se la desaparició de nombrosos exemplars. Si no es donen aquestes circumstàncies, el normal és que el rebrot es produeixi en 20 o 25 dies i en un mes el fullatge estigui recuperat. A determinades zones s'han donat casos, en ocasions en què coincideixen fortes defoliacions successives amb un període de sequera prolongat, que el rebrot de l'alzina no s'ha produït fins a l'època de pluges.

Eruga peluda de l'alzina - Erugues en diferents estadis.
Erugues en diferents estadis.
Foto: © Luís Núñez
DISTRIBUCIÓ DE LYMANTRIA DISPAR

Aquesta papallona es troba distribuïda pel centre i sud d'Europa i Àsia, i també pel Nord d'Àfrica. A les Illes Balears s'ha detectat a Mallorca i Menorca, i no a Eivissa, encara que és prematur confirmar que no n'hi ha a Eivissa.

Als Estats Units va ser introduïda de manera accidental per un naturalista a l'any 1869, i des de llavors s'ha estès fins al Canadà, causant greus danys a les masses de quercínees.

A Àsia existeix una raça de Lymantria dispar L., que s'ha trobat de moment a Alemanya, França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i als Estats Units. Es tracta d'una raça més perillosa, perquè les femelles poden volar, amb el consegüent risc d'expansió. Per altra banda sembla ser menys selectiva quant a la seva alimentació, ja que és capaç d'alimentar-se de 600 plantes distintes, incloent frondoses i coníferes.

 

Servei de Sanitat Forestal - Capçalera Baixa 03.