Recorregut d’accés a la parada
Aquesta parada es desenvolupa en els dos marges, geològicament diferents, del caló de s'Enderrossall. En el flanc de llevant, la punta d'en Valent ressalta en el paisatge pel fet d’estar constituïda per una roca dura (gresos de gra gruixut) entre la qual s'intercalen lloselles. L’origen dels materials que observam està associat a allaus de corrents carregats de sediments (corrents de terbolesa) que arribaven fins al fons de la mar i es dipositaven donant lloc als estrats de gresos i pelita. </p></div>">llosella que reben el nom de turbidites.
Les turbidites es formen com a conseqüència d’algun esdeveniment, com per exemple, un petit terratrèmol o una ràpida variació del nivell de la mar, que origina una caiguda en massa aprofitant el pendent del talús marí (zona compresa entre la plataforma continental de poca fondària i les grans profunditats marines). Aquestes allaus, en arribar a les grans profunditats abissals, inicien una desacceleració i deixen gradualment les fraccions que ja no tenen força per mantenir en suspensió, que ja no poden transportar. Conseqüentment, primer dipositaran les partícules més gruixudes, que amb el pas del temps formaran estrats de gresos, i seguidament les més fines, que acabaran donant lloc a estrats de pelita. </p></div>">llosella. La repetició de l’esdeveniment originarà una sèrie turbidítica.
Les roques d'aquesta punta corresponen als materials que van ser sedimentats a continuació de la complexa i variada agrupació de roques que trobam al massís de Binimel·là. Per tant, pertanyen a un grup de roques del paleozoic, però més modernes. L'interior de la cala presenta la mateixa composició, però en el seu cas els materials queden coberts per l’arena i la mar.
Panoràmica de llevant des del massís de Binimel•là amb la punta d'en Valent en primer terme que limita per llevant el caló de s’Enderrossall (punt A).
D'aquesta manera, a la cala ens trobam al límit de la sèrie geològica i, a partir del marge de ponent del caló de s'Enderrossall, començam a trobar el conjunt de diferents tipus de roques desorganitzades que formen la insòlita sèrie geològica de Binimel·là. Per reconèixer amb detall aquest costat de ponent de la cala és molt recomanable desplaçar-nos des de la platja i avançar uns pocs metres enganxats a la línia de costa en direcció oest, fins a descobrir unes roques vistoses de color vermellós i blanc, que és segur que cridaran la nostra atenció.
Tot i que habitualment reconeixem a Menorca la pelita. </p></div>">llosella com una roca de color fosc o negre, al massís de Binimel·là són freqüents els afloraments de pelita. </p></div>">llosella vermella, i els més vistosos se situen arran de costa i especialment en el punt elegit en aquesta parada. Corresponen a nivells argilosos i llimosos rics en sílice i amb una disposició en capes planes i paral·leles que reflecteixen que la seva sedimentació es va produir en un fons ampli i completament pla. Així, probablement es va produir en les grans profunditats marines, lluny de la plataforma continental, a partir de la deposició de restes microscòpiques d'éssers vius que vivien a mar oberta (organismes pelàgics), juntament amb altres aportacions de grans inorgànics. En qualsevol cas, la minúscula mida de les partícules que formen la roca indica que la sedimentació d'aquestes va ser exageradament lenta.
Les coloracions vermelloses marquen moments en què els sediments que s'anaven dipositant en les grans profunditats van tenir una aportació d'òxids de ferro que els van conferir aquest color característic. Aquests òxids de ferro indiquen que aquestes argiles i llims van poder estar associats a vulcanisme (les laves tenen un alt contingut en òxids de ferro) o que van ser transportats per rius des de zones continentals on ja s’havien produït els processos d’oxidació. D’aquesta pelita. </p></div>">llosella es troben altres afloraments a Binimel·là amb colors negrosos amb abundants nòduls de marcassita (mineral del grup dels sulfurs) i excepcionalment verds. Quan es troben associades a les calcàries presenten restes escasses de crinoïdeus; per contra, és habitual trobar intercalats entre els trams pelítics làmines fines de radiolaris (vegeu la parada següent).
Detall i vista general de l’aflorament objecte de la parada i interpretació geològica d’aquest (punt B).
Al costat d'aquestes roques, en uns nivells una mica més elevats, hi observam una massa negra corresponent a un conglomerat amb una matriu molt abundant i formada a partir de colades de fang. Correspon al mateix tipus de colades que es repeteixen al llarg d'aquest tram de la costa de Binimel·là i que hem identificat anteriorment a l'aflorament de l'Escull des Francès.
