Proposta de recorregut a la parada
Devora la parada anterior, el camí obert per un petit torrent ens permet accedir a tocar de mar. Des d’aquest punt i en direcció cap a la platja de Binimel·là, caminant vora mar (cap a l’oest), en aproximadament 350 m, podem arribar a l’aflorament de l’Escull des Francès. Atenció: l’espectacularitat de l’aflorament en mereix la visita, però l’accés vora mar és complicat, només es pot fer en moments de bon estat de la mar i cal extremar les precaucions per evitar caigudes.
El camí costaner que condueix a l’aflorament de l’Escull des Francès mostra estructures geològiques espectaculars; plecs i falles que afecten fonamentalment calcàries i radiolarites (punt A).
L’Escull des Francès representa un aflorament únic en el context de les Illes Balears d’obligada referència per a tots els científics que han estudiat la geologia de l’illa. Correspon a un conglomerat format a partir d’una colada de fang, que originà uns materials de caire caòtic en una matriu fina i negra, molt abundant, amb fòssils i còdols de diferents composicions, sense cap tipus d’ordre intern.
Les colades de fang, que es repeteixen al llarg de la costa del massís de Binimel·là i de les quals la més representativa és l’aflorament de l’Escull des Francès, han tingut un paper determinant en el coneixement de la sèrie geològica de la zona. És en aquests afloraments en els quals s’ha pogut determinar l’edat de la sèrie geològica mitjançant el contingut fossilífer i que han permès dilucidar, en major o menor mesura, la disposició estratigràfica i estructural, així com els processos de sedimentació de tota la sèrie de Binimel·là. Cal destacar l’espectacularitat d’aquests afloraments, especialment per la singularitat pròpia, així com per la variabilitat d’aspecte.
La presència de fòssils indica que originàriament el sediment que fou transportat com una colada de fang es trobava en aigües somes batudes per les onades que arrencaven els animals adherits en ocasions al substrat. Com a conseqüència d’algun esdeveniment com podria ser un terratrèmol, els còdols, arenes, argiles i fòssils que es localitzaven a la plataforma continental van caure pendent avall fins a arribar a les grans profunditats marines on es va produir la seva sedimentació. Tots aquests elements geològics es van desplaçar junts com un corrent viscós, on els còdols viatjaven surant en la matriu. A mesura que es desplaçaven pendent avall, el fang anava arrencant trossos del substrat argilós (pelita. </p></div>">llosella) i els incorporà al corrent. La viscositat del medi va impedir que es poguessin desfer.
Fotografia de l’aflorament de l’Escull des Francès i interpretació d’aquest (punt B).
L’aflorament presenta una amplada de 10 a 15 m i es caracteritza per una matriu abundant argilo-llimosa. Hi podem diferenciar dos tipus de còdols principals: els que s’incorporaren a la massa abans de produir-se la caiguda cap a les grans profunditats marines i els que s’anaren incorporant a la colada a mesura que es desplaçava. Els primers foren transportats per rius fins a la plataforma continental, i principalment són calcaris, tot i que hi identificam altres roques sedimentàries, i també de metamòrfiques i volcàniques. Els segons, incorporats del substrat a la massa durant el seu desplaçament, corresponen a pelita. </p></div>">llosella, però fins i tot es troben estrats turbidítics sencers incorporats a la colada com a veritables blocs de més d’1 m de llargada.
Habitualment els còdols de pelita. </p></div>">llosella han estat erosionats per la mar i han deixat en el seu lloc un forat. Entre els fòssils sedimentats en més d’una ocasió cal destacar especialment els de coralls. També s’han trobat fòssils d’esponges i briozous, i esporàdicament de braquiòpodes, cefalòpodes, crinoïdeus i trilobits. Alguns d’aquests fòssils estan rodats com a conseqüència del transport al qual van estar sotmesos.
Els còdols presenten pàtines d’òxids de ferro que indiquen aturades sedimentàries perllongades que han permès la formació d’aquestes capes fines mineralitzades. Aquestes aturades en el temps queden confirmades per la presència de fòssils d’un marge ampli d’edat i de diferents ambients ecològics.
