Recorregut d’accés a la parada i continuació cap a la següent.
Majoritàriament, les roques de Binimel·là corresponen a roques sedimentades durant el paleozoic, concretament en el devonià i carbonífer, fa aproximadament entre 410 i 324 milions d'anys. Tanmateix, la zona mostra altres elements d'interès geològic, com les dunes fòssils objecte d’aquesta parada, que són el resultat d'acumulacions d’arena arrabassades de la platja, transportades i sedimentades per l'acció del vent, que amb el pas del temps han sofert un procés de consolidació i han donat lloc a una roca, la calcarenita, que a Menorca rep el nom de marès.
Aquestes roques es van formar durant el quaternari, el darrer dels períodes geològics, desenvolupat des de fa 2,5 milions d'anys fins a l'actualitat. Durant aquest període aparegué l’Homo sapiens a la Terra i a la vegada s'extingiren nombroses espècies animals i vegetals. A més, la Terra es va veure afectada per alternances climàtiques d’èpoques fredes (glacials) i èpoques càlides (interglacials), que donaren lloc a variacions importants del nivell de la mar. Els períodes glacials foren èpoques de descensos globals de les temperatures, que van provocar l’acumulació de grans masses de gel als continents. Els períodes interglacials, càlids, provocaven l’augment global de la temperatura i que l’aigua del gel dels casquets es fongués, la qual cosa produïa la pujada del nivell de la mar.
Així, durant els períodes freds, l'aigua de la Terra s'acumulava en els pols geogràfics i a les muntanyes en forma de grans glaceres i, en conseqüència, el nivell de la mar descendia. Durant la darrera glaciació, el nivell de la mar a la Mediterrània es va situar uns 120 m per sota del nivell actual, i va provocar que Mallorca i Menorca formassin una única illa. Aquests descensos van ocasionar que extensions enormes d’arena que originàriament es trobaven davall la mar quedassin descobertes i poguessin ser arrossegades per vents forts, que, si bufaven de mar cap a terra, les empenyien a la costa i quedaven amuntegades donant com a resultat grans dunes que amb el pas del temps van constituir la roca que coneixem amb el nom de marès. Aquest descens pronunciat de la mar explicaria que molts de dipòsits de marès originats per l'acció eòlica ara es trobin per sota del nivell de la mar actual.
Les dunes cobreixen tot el flanc de llevant de la cala de Binimel·là. Pel fet de ser roques "recents" estan poc consolidades i són poroses, de manera que l'erosió ha pogut actuar-hi amb més facilitat donant lloc, per exemple, a una sèrie de petites platges situades a aquest costat de la cala. La seva duresa baixa implica que aquesta roca es conegui a l’illa com a marès pobre, pel fet de la comparació amb el marès del sud de l’illa, sedimentat durant el miocè, més antic i més consistent.
En aquests petits entrants de llevant de Binimel·là podem contemplar exemples magnífics d'estratificacions creuades a gran escala. Un tipus d'estructura sedimentària que resulta de la disposició dels grans d’arena que s'ordenen en làmines, que formen angles entre elles. L'ordenament és un reflex de l'avanç dels grans d’arena per l'acció del vent que va originar aquestes dunes.
Estratificacions creuades al marès originat per l’acció del vent, que formava dunes a les petites platges del flanc de llevant de la cala de Binimel•là (punt A).
