Recorregut d’accés a la parada i continuació cap a la següent.
Els afloraments de calcàries al massís de Binimel·là es caracteritzen principalment pel seu interès tectònic i paleontològic, com a conseqüència dels plecs molt ben configurats i per la presència de restes de fòssils de crinoïdeus.
En detall, podem comprovar que les calcàries de color gris cendra presenten una textura molt fina i que estan formades per petites laminacions que es relacionen amb cianobacteris filamentosos, que van ser els responsables de la precipitació de partícules de carbonat càlcic que van formar la roca. Els nivells presenten generalment espessors properes a 1,5 m, però se solen presentar en conjunts de capes d’entre 10 i 15 cm.
A la part més alta dels nivells presenten plaques fossilitzades de crinoïdeus, de l’espècie Balearocrinus breimeri. Els crinoïdeus són coneguts com a lliris de mar a causa de l’aspecte ramificat dels braços. Es consideren el grup dels equinoïdeus (com els eriçons de mar) més antics que existeixen, ja que van aparèixer fa més de 475 milions d'anys.
Vista lateral de l’aflorament, interpretació d’aquest i exemples de plecs (punt A).
Els crinoïdeus estan formats per un calze que conté el cos de l’animal i des del qual surten uns braços que serveixen per atrapar partícules d’aliment i una tija ancorada al fons de la mar mitjançant arrels. Aquests elements estan constituïts per plaques de calcita que poden arribar a fossilitzar. Les del calze presenten formes poligonals i les de la tija, tant poligonals como circulars, es caracteritzen per estar perforades. Aquesta espècie de Equinoderm proveït d’un calze en el seu centre, rodejat de braços articulats i cobert de plaques regularment disposades Algunes espècies, a més, posseeixen una tija (peduncle) que el fixa al substrat. </p></div>">crinoïdeu va ser descrita per a la ciència per primera vegada en el punt on es realitza la parada.
Diferents tipus de plaques fossilitzades de crinoïdeu a Binimel•là i indicació de la seva posició (punt B).
La sedimentació d’aquestes roques es produeix en mars poc profundes, pel fet que els components calcaris es dissolen a una determinada profunditat per la disminució de temperatura i l’augment de pressió. A més, cal tenir present que els cianobacteris filamentosos responsables de la formació de la roca requereixen llum per realitzar la fotosíntesis. De la mateixa manera, la presència de crinoïdeus i l’absència d’altres fòssils indica que aquests organismes dominaven l’ambient de formació de la roca, un fons marí d’aigües tranquil·les i somes. En superfície es troben habitualment acumulacions d’òxids de ferro que indiquen moments en què no es produeix sedimentació.
Actualment és difícil trobar fòssils de les plaques que formaven aquests animals, ja que la seva popularitat ha propiciat l'espoliació a la zona. No hem d'oblidar que els fòssils són elements excepcionals i indispensables per conèixer la història del nostre planeta i que les troballes de fòssils mai no haurien de ser motiu indiscriminat d'extracció; el seu lloc és el camp.
