Geoturisme Illes Balears

L'àrea de Binimel·là-Pregonda correspon probablement a la localitat d’interès geològic més important de Menorca. Està constituïda per una sèrie geològica amb una gran variabilitat de roques, única a l'arxipèlag balear, que ha estat estudiada per nombrosos científics des de final del segle XIX. Aquesta variabilitat extraordinària de roques (en aquesta zona s’han identificat fins a 13 tipus de rocam diferents), algunes de gran raresa, juntament amb la presència de plegaments impressionants com a conseqüència dels intensos moviments orogènics que les afectaren, permeten desenvolupar un itinerari atraient per al públic en general, per la seva vistositat, i amb nombroses possibilitats centrades en els processos de formació i deformació de les roques. 

Com a la major part dels terrenys paleozoics que trobam a Menorca, les roques de Binimel·là s’atribueixen al carbonífer i van ser sedimentades a la mar. Tot i així, existeixen dubtes sobre la seva edat, ja que molts dels fòssils que es troben a les roques de la zona corresponen a organismes que van viure i fossilitzar durant el devonià i més tard, al carbonífer, van ser resedimentats i van patir així diversos cicles de sedimentació. És a dir, un cop dipositats al devonià van estar involucrats en un nou procés de transport que els va fer tornar a sedimentar de manera definitiva al carbonífer, en un lloc diferent de l’original.

D’aquesta manera, la sèrie geològica de Binimel·là es caracteritza per una gran variabilitat litològica, d’ordre cronològic difícil, en el qual els materials van ser sedimentats en una àrea probablement no llunyana i posteriorment es van veure afectats per processos d’esllavissament que els van barrejar i transportar fins a la posició que ocupen actualment.

També cal destacar que a Binimel·là s’alternen materials sedimentats a les grans profunditats marines juntament amb altres depositats en mars de poca fondària. Aquesta successió estranya de materials ha estat explicada per alguns científics com el resultat d’esllavissades de materials des de les zones de poca fondària cap a les grans profunditats. És a dir, els materials que s’esllavissen des de la vorera de la plataforma marina (la part de relativament poca fondària i en contacte amb el continent) cap a les grans profunditats queden alternats entre materials propis de les grans profunditats marines. Tal com es podrà veure a la primera parada, a Binimel·là aquestes roques d’edat paleozoica estan cobertes de manera discordant per dunes fòssils del darrer dels períodes geològics, el quaternari.