Recorregut proposat a la parada.
Al cantó nord de cala en Brut s’identifiquen radiolarites, lloselles negres i conglomerats intercalats en la sèrie geològica del paleozoic composta principalment de gresos i lloselles. Des del mar criden especialment l’atenció els nivells replegats de radiolarites. Són un tipus de roca força singulars formades per l’acumulació d’uns organismes planctònics anomenats radiolaris, caracteritzats per un esquelet silici. Els radiolaris viuen surant al mar i, quan moren, els seus esquelets es dipositen molt lentament en el fons. Viuen a mar oberta, lluny del talús i són freqüents en mars calents amb activitat volcànica, fet que implica la presència d’abundant sílice al medi, necessari per a la supervivència d’aquests organismes. La minúscula mida dels components que formen aquestes roques fa que es caracteritzin per una velocitat de sedimentació extremadament lenta; podem considerar que són necessaris mil anys per formar un nivell de tan sols 0,5 cm de radiolarites.
Aquestes roques silícies formades per l’acumulació d’esquelets de radiolaris es troben intercalades entre fines capes de pelita. </p></div>">llosella. Presenten plecs molt ben modelats com a conseqüència de la plasticitat que els confereixen aquestes capes de pelita. </p></div>">llosella. Quan es produeix el refredament del mar, els radiolaris moren en massa i s’inicia un nou cicle sedimentari únicament detrític, que acabarà donant lloc a la pelita. </p></div>">llosella.
Juntament amb els radiolaris s’identifiquen unes masses negres, corresponents a conglomerats formats a partir de colades de fang, que, en un ambient submarí, van lliscar fins a dipositar-se a les grans profunditats abissals. Originaren uns materials de caire caòtic en una matriu fina i negra, molt abundant, amb fòssils i còdols de diferents composicions, sense cap tipus d’ordre intern. Tots aquests materials també s’identifiquen a Binimel·là i, com en aquesta zona, s’interpreta que van poder ser sedimentats en més d’una ocasió.
Nivells desorganitzats de radiolarites plegades, lloselles negres i colades de fang a cala en Brut (punt A).
El sud de la cala és cobert per nivells d’arena arrabassada dels fons marins en moments en què el nivell del mar era més baix i que van constituir dunes que amb el pas del temps han fossilitzat originant marès. Aquestes dunes fòssils del quaternari foren sedimentades en diversos moments, tal com ho demostra la diferent posició respecte del nivell del mar a la qual se situen, molt més alta, i més antigues a la punta de s’Enclusa, respecte a les que cobreixen bona part de la part inferior i interior de la cala. Al voltant de la punta de s’Enclusa abunden els blocs de duna caiguts. En tractar-se de roques “modernes”, són poc dures, no han tingut prou temps de convertir-se en una roca amb una consolidació suficient que eviti les caigudes contínues de blocs que es desprenen d’aquest penya-segat
Nivells diferents de dunes fòssils al sud de cala en Brut. Al cim del penya-segat la duna (amb el seu límit inferior pintat de vermell) és més antiga que la que recobreix la part baixa de la cala i que presenta coloracions més fosques (amb el seu límit superior marcat en groc). Es poden comprovar els nombrosos blocs despresos de la duna situada a la part alta (punt B).
Si l’embarcació i l’estat de la mar ho permeten, és recomanable dirigir-se a la parada següent apropant-se al màxim a la línia de costa entre passos estrets oberts entre grans blocs caiguts i la vorera.
