Proposta de recorregut a la parada.
La primera observació de l’aturada es pot realitzar al cap de Mossènyer Vives. Aquest sortint, especialment en el marge sud, es caracteritza per la presència d’abundants falles. Les roques sedimentàries es caracteritzen per ser roques estratificades, és a dir, per estar formades per estrats o capes que s’apilen unes sobre altres, de manera horitzontal i que mostren una continuïtat clara. Moltes vegades aquesta continuïtat es veu trencada, com per exemple, per l’efecte de les falles. Una falla es forma per l’acció d’esforços tectònics (en moltes ocasions, associats a grans terratrèmols), que fracturen les roques superficials de la Terra i en provoquen el desplaçament. En aquest punt, podem veure com les capes de gresos veuen tallada la seva continuïtat horitzontal per l’acció de diverses falles. Les falles són uns dels processos geològics més freqüents i espectaculars de la Terra i són fonamentals en la formació de muntanyes i serralades.
Estrats afectats per falles (en vermell) al cap de Mossènyer Vives. En color blau s’ha indicat una capa guia desplaçada per les falles (punt A).
Navegant en direcció a Addaia ens adonarem dels nombrosos entrants i sortints d’aquest tram de la costa menorquina. Les roques toves són més fàcils d’erosionar pels agents erosius, com són l’onatge, especialment condicionat pels forts temporals de tramuntana, l’aigua de pluja, la sal o el vent i en conseqüència amb el pas de milers d’anys, s’han format les cales. En canvi, on predominen les roques més resistents, com els gresos o els conglomerats, hi trobam els sortints, així com els illots i esculls. D’aquesta manera, a les platges de Morella, cala en Caldes o Mongofra la roca predominant és la pelita. </p></div>">llosella, on els temporals de llevant, juntament amb l’acció de torrents, en moments de grans tempestes, han anat obrint aquestes cales. En canvi, als caps Mossènyer Vives i Favàritx, sobretot, trobarem roques formades per partícules gruixades, molt més resistents a l’erosió. En arribar al Cap de Favàritx és recomanable fer una aturada per contemplar aquestes roques, gresos de gra molt gruixat, massius, que confereixen a la roca un aspecte de resistència davant els temporals marítims i que, de fet, aquest motiu va permetre ubicar-hi el far.
A cala Tortuga i cala Presili (esquerra) hi predominen roques toves a diferència dels potents gresos i microconglomerats que formen el cap de Favàritx i sobre els quals s’assenta el far (punt B).
Arribant a cala en caldes ens fixarem en els nombrosos blocs de roca despresos dels penya-segats. De fet, gran part de la costa nord menorquina està sotmesa a un procés natural continu d’erosió dels penya-segats per la caiguda més o menys continuada de blocs de roca. Just al flanc de llevant d’aquesta cala, trobam un exemple de despreniment força diferent dels que estam habituats a veure. En aquest cas, el moviment de materials geològics s’ha produït en un conjunt de capes d’intercalacions de gresos i pelita. </p></div>">llosella del paleozoic molt ben diferenciades entre si. Veurem que en aquest cas, el moviment ha estat massiu, un esllavissament que ha deixat una gran superfície en forma de mitja lluna, còncava, en el vessant. No podem observar els materials que s’han desprès, sinó que el lliscament els ha traslladat fins al fons del mar. Aquests tipus de moviments recorden el mateix efecte que hi deixaria la superfície d’una gran cullera que arrabassàs els materials despresos. Recorrent la cala amb l’embarcació, es poden contemplar interessants exemples d’alternances de capes de gresos i pelita. </p></div>">llosella amb diverses ondulacions i inclinacions resultants de la deformació produïda pels moviments tectònics.
Cicatriu resultant d’un gran lliscament de roques al cantó de llevant de cala en Caldes, el buit del qual recorda la superfície deixada per una gran cullera en arrancar els materials despresos (punt C).
