Proposta de recorregut de la parada.
El recorregut comença davant una de les boques de la mina del penya-segat des Bou-i-sa-vaca. Menorca és una illa amb un relatiu poc interès mineralògic, tot i així, entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, a Menorca es van registrar al voltant d’un centenar de sol·licituds per a l’explotació de mines, fins i tot per extreure or. La majoria d’aquestes mines no van prosperar mai i gran part de les que ho van fer no van resultar ser més que un intent d’explotació.
A l’illa la majoria de mines van pretendre explotar minerals de coure, com les mines Nueva Adela (al Pla de Mar vora el Pilar) o la Rubia (a la muntanya del Toro), i ho feren en roques vermelles del permotriàsic (sedimentades per grans rius entre fa 240 i 260 milions d’anys). Tanmateix, hi ha excepcions, com és el cas de les mines de l’illa d’en Colom que van desenvolupar les explotacions en les roques fosques del paleozoic (dipositades a les grans profunditats marines fa més de 300 milions d’anys).
A l’illa d’en Colom localitzam dos intents d’explotació minera: per una banda, a la part central de l’illot, al seu cantó est, a la petita entrada coneguda com sa Mitja Lluna es van extreure mineralitzacions de coure; i per l’altra, a davant nostre, al penya-segat des Bou-i-sa-vaca es treballà l’extracció de minerals de zinc.
Als runams de la mina de coure de sa Mitja Lluna es varen identificar fragments de ceràmica de l’edat del bronze juntament amb fragments d’eines de miner lítiques prehistòriques. Aquesta explotació de coure és l’única d’època prehistòrica documentada fins aleshores a les Illes Balears, tot i que molt probablement n’hi deu haver d’altres, però on els indicis s’han perdut per l’activitat extractiva desenvolupada a posteriori. L’activitat d’aquesta mina de coure s’hauria concentrat especialment durant el primer quart del segle XX, com també la mina de zinc, que va ser registrada al 1902, poc després d’iniciar els primers treballs, però que hauria perllongat l’activitat més que la de coure.
Boca inferior de la mina blendífera al penya-segat des Bou-i-sa-vaca, força oculta pel despreniment de blocs de roca (punt A). A la dreta, mineralitzacions de quars (blanc) amb blenda (gris) recollida en aquesta mina (Centre de Geologia de Menorca).
Si seguim vorejant l’illa pel cantó est, ens adonarem de la forta fracturació que presenten les roques fosques. Ens aturarem just al cap de Llevant de l’illot, on identificarem el sortint intensament fracturat en diverses orientacions. En aquest identificarem unes “taques” blanques adossades a la roca que corresponen a mineralitzacions de quars.
Cap de Llevant de l’Illa d’en Colom (punt B), intensament fracturat i amb presència de mineralitzacions de quars incrustades a la superfície de la roca (detall a la dreta).
La ubicació de les mines, a l’est i sud-est de l’illot, evidentment no és casual. Les roques d’aquesta part de l’illa d’en Colom es troben força deformades. Com a producte d’aquesta deformació, les roques s’han trencat en forma de nombroses fractures per on van circular fluids hidrotermals que, carregats de sílice, acabarien precipitant en forma de diferents minerals. És a dir, les masses minerals (anomenades filons), que varen tenir interès miner reomplen antigues fractures.
El mineral més abundant producte d’aquestes mineralitzacions va ser el quars. Però també precipitaren petites quantitats en forma de sulfurs de ferro (originant calcopirita) i en forma de sulfurs de coure, que pel seu contacte amb l’exterior es troben molt alterats a minerals com són l’atzurita (d’un color blau cridaner) o especialment la malaquita (d’un no menys vistós color verd), que serien explotats a la mina de sa Mitja Lluna. Al penya-segat des Bou-i-sa-vaca, el mineral que s’explotà fou la blenda, un sulfur de zinc el qual sol anar acompanyat d’una petita quantitat de plata. També s’hi identifiquen òxids de ferro, com és el cas de l’hematites, de color marró-vermell. La blenda es troba encastada en filons de quars blanc (de petites dimensions, la qual cosa denota la baixa rendibilitat de la mina) que reomplen les fractures obertes en la roca.
A l’aflorament que tenim davant, cal que ens imaginem que les mineralitzacions de quars que hi podem observar reomplien una antiga fractura i que, per tant, adossada a aquesta paret planera hi havia una altra roca. Així, entre la roca que observam i la que ja no hi és, hi havia una fractura per on circularen els fluids carregats de minerals. Amb el pas del temps aquesta roca que no detectam es va desprendre cap al fons del mar, i va deixar a la vista la superfície de fractura que les separava.
De camí a la parada següent, ens fixarem amb els diferents colors que tenyeixen les penya-segats per efecte, en part, d’aquestes mineralitzacions tan diverses.
