Accés a la parada.
El recorregut finalitza amb la visita a la cala de Binidalí per tal de reconèixer les roques de la Menorca blanca. L’accés al punt d’observació es realitza des de la urbanització de la cala pel carrer des Fonoll Marí fins a arribar a una placeta rodona al final de la carretera al marge de ponent de la cala.
En començar el miocè (fa 23 milions d’anys), a Menorca es produïren forts moviments verticals que provocaren l’aixecament de la zona de Tramuntana i l’enfonsament de la de Migjorn. Aquest enfonsament facilità que la mar envaís la regió de Migjorn i s’iniciàs la sedimentació de la roca més característica de l’illa, el marès, una roca arenosa formada per l’acumulació de les restes d’esquelets de milions d’organismes marins barrejats amb grans de quars i fragments d’altres roques procedents de l’erosió de les muntanyes que formaven la Tramuntana de Menorca.
Binidalí és una cala, continuació d’un barranc, oberta per l’acció d’un enèrgic torrent, possiblement en algun moment en què el nivell del mar era més baix que avui en dia. És a dir, la línia de costa era més al sud que l’actual i, en conseqüència, el barranc tenia més recorregut i sobretot pendent, de tal manera que la seva força erosiva era de lluny, molt més important. En pujar el nivell de la mar, la capacitat erosiva del torrent va quedar pràcticament anul·lada i va donar lloc al petit barranc actual. Des d’un punt de vista geològic, la cala destaca per una insòlita concentració de rodòlits.
Vista general de la cala Binidalí des del punt d’observació proposat (punt A).
Els rodòlits són nòduls d’algues formats principalment per algues coral·linàcies que creixen al voltant d'una resta sòlida, com pot ser un còdol o el fragment d’una closca. Com que les algues necessiten llum per créixer, es formen sempre a la zona que va de la superfície de l'aigua de la mar fins a la fondària a partir de la qual la fotosíntesi ja no és possible perquè no hi ha prou llum solar, la zona fòtica.
En secció s’observa que els nòduls tenen una estructura concèntrica com a conseqüència del seu creixement. Els rodòlits es desenvolupen a partir d'un nucli, que pot presentar una naturalesa d'allò més variada. Al centre del fòssil es pot arribar a intuir el nucli a partir del qual es forma (punt A).
Aquestes algues es caracteritzen perquè poden incorporar carbonat de calci en els seus teixits, és a dir, calcifiquen, fet que els permet fossilitzar fàcilment. En créixer, la majoria d'aquests tipus d'algues adquireixen una forma propera a l'esfèrica a causa de la dinàmica de l'ambient que provoca el moviment dels corrents i de l'onatge. És a dir, el rodolament al qual els sotmet el moviment de l’aigua de mar on viuen els confereix aquestes formes. Tot i així, la seva morfologia externa pot variar, entre d'altres, des d’esfèrica a formes més o menys aplanades.
Les algues vermelles o rodòlits són presents a la mar de Menorca des de fa milions d'anys; actualment viuen des de primera línia de costa fins a profunditats d'un centenar de metres com a molt, no estan subjectes a un substrat fix (fet que en provoca el moviment i conseqüent forma esfèrica) i a l'illa són popularment conegudes amb el nom de crespell. La seva forma rugosa implica que s’enganxin amb facilitat a les xarxes dels pescadors. Els rodòlits poden formar agregacions molt denses (mantells) a la zona costanera submareal, que pot variar en extensió des d'uns quants metres fins a diversos quilòmetres. Cal assenyalar que les algues calcàries són un dels fòssils dominants en les roques del sud de Menorca.
Així, el marès de Binidalí està constituït principalment pels rodòlits i per fragments de tota mida derivats de la destrucció d’aquests. És a dir, aquests fòssils, més o menys sencers, són els grans que principalment constitueixen les roques de Binidalí. Els rodòlits es troben els uns devora els altres units per una matriu de petites partícules de carbonat de calci formant capes paral·leles inclinades suaument cap al sud i conferint a la roca calcària un aspecte granulós.
Detall de l’aflorament de rodòlits (algues coral•linàcies), un dels fòssils més abundants, juntament amb els bogamarins i les escopinyes, al marès de Menorca (punt A).
Els fòssils com els que formen la parada són elements excepcionals i indispensables per conèixer la història del nostre planeta i, en conseqüència, de Menorca. Si els extreuen del camp persones no especialistes, la informació que contenen es perd, per la qual cosa és imprescindible no recollir aquests exemplars per tal de conservar els afloraments geològics i permetre que tothom que ho vulgui en pugui gaudir per igual. No cal oblidar que els fòssils són elements geològics que poden contenir informació de gran importància i que no s’han de sostreure del camp si no és amb una finalitat científica i que en cas d’haver estat extrets s’han de dipositar en institucions museístiques.
