Accés a la parada
El Toro, l’elevació més important de Menorca, amb 358 m d'altitud, ofereix les millors vistes del conjunt d’una illa sense relleus importants. Al seu peu s’estén el poble des Mercadal, sobre roques de la Menorca fosca. A mesura que enfilam la muntanya, aquestes roques donen pas a les de la Menorca vermella que són superposades per les de la Menorca grisa que coronen el cim. L’objectiu d’aquesta parada no se centra en el reconeixement de la sèrie geològica que forma la muntanya, sinó en l’observació del paisatge geològic que podem contemplar des del cim. La parada es realitzarà en els miradors situats devora el punt d’observació cap al ponent de l’illa.
Si dirigim la nostra mirada de sud cap a nord (d’esquerra a dreta), identificarem inicialment una zona planera corresponent a la zona de Migjorn (la Menorca blanca), que contrasta amb el que observam a continuació, la Tramuntana, amb nombrosos turons. A més, cal incidir en la diferència entre les cales desenvolupades en ambdues regions: les de la costa nord, més abruptes, escarpades i petites que les de la costa sud, habitualment més arrodonides i tancades.
El canvi en la morfologia del terreny és força evident. Les roques de la plataforma de Migjorn són més modernes que les de la Tramuntana, fet que provoca que aquestes darreres hagin patit molts més processos geològics, una història geològica molt més perllongada, que ha configurat un relleu molt més irregular. El turons es disposen adossats o bé separats per zones planeres més o menys cultivades.
Paisatges geològics de la Tramuntana (Menorca fosca, vermella i grisa) des dels miradors del Toro (Agència Menorca Reserva de Biosfera) (punt A).
En els terrenys de la Menorca fosca hi ha les roques més antigues de l’illa, formades als fons marins, a milers de metres de profunditat. Constitueixen un paisatge de colors foscos amb una topografia suau deguda a petits turons i un litoral rocós molt accidentat. Aquestes roques les identificam al poble des Mercadal i al nord a la zona de Binimel·là.
Els terrenys de la Menorca vermella destaquen en el paisatge pels colors vistosos de les seves roques. Aquestes es formaren a terra ferma, a partir de l’acció de grans rius. Configuren penyals abruptes i un relleu que alterna petites serres rocoses densament cobertes per vegetació amb amples valls conreades. Els camps vermellosos que s’estenen al peu de la muntanya, juntament amb els terrenys que arriben fins a la colàrsega de la badia de Fornells, en són bons exemples. De fet, l’existència d’aquesta ampla badia es pot associar a la mateixa presència d’aquests materials vermells més tous, pel fet de ser més fàcilment erosionables que els que l’envolten (de la Menorca grisa).
Les roques de la Menorca grisa s’originaren principalment en una mar poc profunda d’aigües tranquil·les on vivien molts organismes. Aquestes roques constitueixen plataformes àmplies, amb relleus escarpats i litorals abruptes com els del cap de Cavalleria i la mola de Fornells.
