Proposta de recorregut a la parada.
El cap de Cavalleria, el punt més septentrional de Menorca, ofereix unes vistes úniques de la costa nord de l’illa. Des d'aquest lloc es pot apreciar amb claredat les diferents unitats geològiques que constitueixen la Tramuntana de Menorca i la seva influència en el paisatge. A la vegada, ens permetrà reconèixer les roques de la Menorca grisa. En arribar al far es faran dues observacions: la primera als penyals de llevant (agafant un viarany a la dreta del far) i la segona a un mirador que trobarem enfilant el camí que des de l’aparcament es dirigeix a les bateries militars a ponent del far.
El primer punt d’observació ens permetrà identificar les roques de la Menorca grisa. Aquestes roques es formaren a continuació de les vermelles entre fa uns 240 i 110 milions d’anys, al triàsic i al juràssic, i ocupen una extensió aproximada del 15 % del total de l'illa. Els terrenys de la Menorca grisa estan constituïts dominantment per calcàries i dolomies sedimentades en una mar poc profunda, on proliferaren nombroses formes de vida, com per exemple els ammonits o els belemnits. Els esquelets d’aquests organismes, molt freqüentment trencats parcialment o completament per les onades, acabarien originant un sediment. La cimentació dels grans que formen el sediment donarien lloc a la formació d’una roca, la calcària, que amb el pas del temps podria transformar-se parcialment en una altra roca, la dolomia.
Els localitzarem, per exemple, al cap de Fornells, al Toro, Bajolí, s’Arenal d’en Castell, i constitueixen una costa escarpada especialment a la Mola de Fornells i a Cavalleria. En aquest punt, les roques corresponen a dolomies sedimentades al juràssic sobre les quals es van dipositar dunes al quaternari inferior (fa aproximadament 2 milions d’anys). El contacte entre ambdues forma una discordança, una superfície que separa dos conjunts d’estrats de diferents edats que indica que la deposició de sediments no va ser contínua. En aquest cas, la discordança és de tipus angular, ja que els estrats superiors (el marès del quaternari) es van dipositar sobre uns estrats inclinats i fortament erosionats (les dolomies de la Menorca grisa).
Discordança angular del cap de Cavalleria i evolució d’aquesta. Els sediments del juràssic es van dipositar en estrats (capes) horitzontals i paral•leles (1). Després, les forces tectòniques van provocar la seva inclinació en conjunt (2). Més tard, les roques van patir una intensa erosió, que arrasà completament el relleu formant una plana (3). Finalment, al quaternari, a sobre d’aquesta superfície planera es van dipositar estrats horitzontals d’arena damunt dels inclinats (4) (punt A).
Si ens desplaçam a ponent del far obtindrem unes vistes magnífiques del paisatge geològic de la costa nord de Menorca. Cavalleria, devora el cap i la mola de Fornells, Sanitja i la punta des Vernís formen un relleu pràcticament pla, que contrasta amb el paisatge que veiem una mica més al sud, als voltants de Tirant i Binimel·là, amb un relleu irregular per la presència de petits turons.
Panoràmica de la mola de Fornells a Binimel•là des del cap de Cavalleria. En primer terme, el relleu es mostra pla, en canvi, al fons dominen els petits turons (punt B).
Les primeres corresponen a les roques de la Menorca grisa que acabam d’identificar al punt d’observació anterior, mentre que les del darrere corresponen a les roques més antigues descobertes a les Illes Balears, formades fa uns 400 milions d’anys, i que s’inclouen en la unitat de la Menorca fosca. Així, si existeixen grans diferències entre aquests dos conjunts de roques, com és possible que es trobin les unes al costat de les altres? La resposta cal cercar-la en l’acció d’una falla. Fa milions d’anys uns enormes esforços tectònics, que van poder produir terratrèmols de grans magnituds, van provocar l’enfonsament de les roques de la Menorca grisa respecte a les de la fosca, que a la vegada es van poder aixecar o quedar immòbils.
L’enfonsament del cap de Cavalleria (que anys enrere formava un terreny continu amb el cap i la mola de Fornells i Sanitja – punta des Vernís), posà a la mateixa alçada les seves roques amb les de Tirant, sedimentades molts de milions d’anys abans.
Sobre un mapa aquesta falla es dibuixa com una línia més o menys recta que segueix el traçat que limita el bloc enfonsat de Tramuntana format per la mola i el cap de Fornells, Cavalleria i Sanitja – punta des Vernís, que algun dia van estar units formant un únic bloc.
Al fons, la muntanya del Toro, formada per les mateixes roques grises, fa pensar que potser algun dia Cavalleria i el Toro haurien estat a una mateixa alçada i que un conjunt de falles esglaonades haurien enfonsat Cavalleria respecte del Toro almenys 340 m.
