Recorregut d’accés a la parada.
La parada es realitzarà a la finca pública de s’Arangí, al peu de la penya de s’Indi. Els afloraments més espectaculars de la Menorca vermella es localitzen en una Menorca interior, en zones de difícil accés i habitualment en àrees de propietat privada. Per açò, els afloraments de la Menorca vermella són poc coneguts, amb l'excepció d'alguns de localitzats en zones litorals de gran afluència com les cales del Pilar o Pregonda, o de la popular penya de s'Indi. Un monòlit situat al costat de la carretera principal (Me-1) que uneix les dues localitats principals de l’illa i que es caracteritza per tenir un aspecte particular, atès que recorda el perfil amb nas aguilenc i un gran plomall d’un gran cap indi apatxe, implica que representi l'element més popular del patrimoni geològic menorquí. Pel fet de situar-se en una finca pública adquirida pel Govern balear al 2012, perfectament habilitada per a visitar-la, correspon al punt de l’illa on es poden apreciar amb més comoditat els afloraments amb formes erosives vistoses de la Menorca vermella.
Les roques de la Menorca vermella se situen a la zona de Tramuntana intercalades entre les de la Menorca grisa i la Menorca fosca i ocupen un 10 % del territori insular. Estan formades predominantment per gresos i argiles sedimentades entre fa uns 260 i 240 milions d’anys. Destaquen en el paisatge, tant pel seu color, com pel seu relleu. Si ens dirigim directament a la penya mitjançant l’itinerari habilitat, ens sorprendran en arribar-hi les formes d'erosió en niu d'abella o taffone, alguns d'aquests caracteritzats per una grandària inusual, com a resultat de l'erosió eòlica dels gresos.
Exemples amb vista general i detall dels gresos dels voltants de la finca de s’Arangí (punt A) i erosió en niu d’abella de gran mida just darrere del monòlit de la penya de s’Indi (punt B).
El vent més important de l'illa, tant per freqüència com per velocitat, però també pels efectes ambientals, econòmics i socials, és la Tramuntana, que arriba a bufar pràcticament tres quartes parts de l'any amb velocitats sostingudes de 90 km/h i amb ratxes de fins a 120 km/h, fet que implica una salinització eòlica per la gran càrrega de sals marines que transporta l'aire i que va precipitant mentre el vent travessa tota l'illa. És un efecte que té una incidència important en la vegetació, ja que provoca l'abanderament d'algunes espècies cap al sud i també sobre els gresos i afavoreix l'aparició d'aquestes belles formes en unes roques que a la vegada han estat prèviament debilitades per la tectònica, l’activitat orgànica, els canvis de temperatura o el diferent grau de cimentació.
A diferència de la majoria de roques que trobam a Menorca, sedimentades al fons del mar, les roques de la Menorca vermella es formaren a terra ferma. Els gresos estan constituïts principalment per grans d’arena. A Menorca, aquesta arena era transportada per grans rius que erosionaven les muntanyes aixecades durant el paleozoic. L’acumulació, riu avall, dels grans d’arena, acabaria donant lloc als gresos vermells anys més tard. Les argiles també estan formades per grans, però de mida molt més petita que els d’arena. Els rius també transporten aquests grans, que són acumulats àmpliament als seus marges quan se’n produeix el desbordament. La presència d’òxids de ferro dissolts a les aigües dels rius podria haver fet tenyir aquestes roques proporcionant el seu color característic.
Els gresos són roques constituïdes principalment per grans d’arena que van ser transportats per rius molt cabalosos que erosionaven grans muntanyes. La diposició dels grans d’arena a la seva llera i la consolidació posterior acabaria donant lloc als gresos vermells. Les argiles, de mida molt més petita, s’acumulaven als marges dels rius o a les planes d’inundació quan se’n produïa el desbordament.
