Geoturisme Illes Balears

El punt d’observació de la parada serà el marge de migjorn de la cala d’Alcalfar, al qual arribarem vorejant la cala passant per la platja, on desemboca un petit torrent. Aquest torrent, en algun temps passat en què fou molt més enèrgic, degué ser desencadenant per a la formació de la cala.

Ens situarem davant l’illot des Torn. En observar l’illot, probablement, el primer que ens cridarà l’atenció és l’arc, que, com si fos un pont, s’identifica al centre. Aquesta obertura es dona en punts de la roca que són més febles, normalment perquè presenten fractures; uns punts de debilitat on l’embat de les ones han obert un petit forat, que a poc a poc es va fent més gros. Tal com s’ha explicat a la parada anterior, a mesura que l’orifici augmenta de mida s’incrementa la inestabilitat fins a un punt en què la roca es desploma. De fet, és molt probable que aquest illot estigués originàriament connectat a la costa per un altre arc que ja va col·lapsar. Darrere l’illot també es pot reconèixer el mateix procés en una antiga cova que va patir la caiguda del sostre.

Cal fixar-se en la disposició en capes (estrats) planes i paral·leles que formen l’illot i que també s’identifiquen a la cala i sota la torre d’Alcalfar. Correspon a una estratificació a plans paral·lels típica dels talussos d’escull. Els esculls són ecosistemes marins d’aigües somes tropicals, per tant, càlides, compostes per una comunitat d’éssers vius marins, com són els coralls i les algues calcàries, que en incorporar carbonat de calci als seus teixits poden fossilitzar. Aquests organismes d’esquelet calcari, van creixent els uns sobre els altres, ja morts, i constitueixen una roca calcària molt resistent, que a Menorca és coneguda com a pedra viva (cal assenyalar que la pedra viva es pot constituir per altres vies). La disposició que originen els esculls, creixent uns organismes sobre altres d’antics, provoca que acabin presentant una morfologia de monticles rocosos irregulars sovint sense una estructura sedimentària ben definida.

Als esculls cada individu està unit amb les construccions dels seus veïns. Mitjançant el seu creixement segreguen carbonat de calci, que els serveix com a ciment per subjectar-se sobre les construccions d’individus morts subjacents. D’aquesta manera, l’escull s’estén en direcció vertical i horitzontal. La major part dels esculls es componen d’esquelets de coralls, organismes que viuen en colònies de nombrosos individus. No obstant això, s’hi identifiquen altres éssers vius, com les algues calcàries o les escopinyes (www.financialtribune.com).

Així, els esculls construeixen un edifici massís que sobresurt de les altres formacions marines circumdants, i tot i que és prou rígid per a resistir les onades, l’acció contínua d’aquestes, juntament amb l’activitat erosiva d’organismes vius, poden trencar-ne fragments, freqüentment de mida d’arena, que són dipositats àmpliament a la seva base. D’aquesta manera, cal considerar que l’estructura dels esculls no es limita únicament a un monticle atapeït d’organismes d’esquelet calcari, sinó que també formen part de l’estructura els sediments derivats de la destrucció d’aquests, que es dipositen al seu voltant i van constituint els seus flancs o talussos.

Les capes paral·leles que dominen el paisatge que ens envolta corresponen a les parts frontals o talussos d’esculls on s’acumularen els sediments ben estratificats que es van desprendre de l’escull per efecte de l’erosió, juntament amb els propis que es formen en aquests punts. És a dir, cal assenyalar que en aquest sediment, que es diposita a la part baixa dels esculls, també hi proliferen formes de vida, i que el trencament dels seus esquelets també passarà a formar part del sediment. Amb el pas del temps aquest sediment arenós es consolidarà constituint la roca més freqüent i popular de Menorca: el marès.

A la part alta del promontori, on s’assenta la torre de defensa d’Alcalfar, aquesta estratificació desapareix. Alguns científics expliquen que just davall la torre hi ha una massa de roca que es podria associar als monticles irregulars que es formen en els nuclis dels esculls. És a dir, consideren que sota la torre s’identifica la pedra viva formada per l’acumulació atapeïda d’organismes que vivien a l’escull i per sota, el marès, ben estratificat i derivat majoritàriament de la destrucció dels esquelets dels éssers vius que vivien al nucli de l’escull.