| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EN VERMELL | |||
| PARADA 2: LLOSA DE RAFALET | |||
| PARADA 3: PUNTA DES FALCONS | |||
| PARADA 4: ILLOT DES TORN I CALÓ ROIG | |||
| PARADA 5: TORRE D’ALCALFAR |
Recorregut d’accés a la parada.
El recorregut finalitza al morro d’Alcalfar, a la vora de la torre d’origen espanyol de finals del segle XVIII construïda alhora que la de Son Ganxo. Des d’aquest punt alterós s’obté una bona panoràmica del litoral i de l’illa de l’Aire. S’hi identifiquen les capes paral·leles que dominen pràcticament tota l’àrea i que, com s’ha explicat a la parada anterior, corresponen als talussos dels esculls.
Des de la torre d’Alcalfar s’obtenen unes vistes magnífiques de l’entorn dominat per capes d’estrats plano-paral•lels pròpies dels talussos d’esculls (punt A).
En reconèixer les roques que constitueixen la torre de defensa, podrem identificar-hi alguns blocs que es poden associar a bioconstruccions, és a dir, a una estructura mineralitzada, originada per l’acció dels éssers vius que vivien a l’escull, com els coralls. Cal considerar que, per tal d’economitzar esforços, probablement la pedra que s’utilitzava per construir les torres procedia del mateix entorn on s’aixecaven, la qual cosa permetia alhora la integració d’aquests elements en el paisatge. Així, és possible que aquestes roques procedissin de la mateixa zona. Ara bé, cal considerar que la reforma a la qual va ser sotmesa la torre al 1994 va introduir roques de marès d’altres procedències.
Bloc de la torre d’Alcalfar bioconstruït i entrada a aquesta. Els blocs irregulars i amb tonalitats més clares tenen probablement una procedència relacionada amb l’entorn de la torre, en canvi, els blocs més marronosos es poden associar a blocs extrets en altres indrets i utilitzats durant la seva restauració (punt A).
Des d’aquest punt obtenim unes bones vistes de l’illa de l’Aire, una illa que probablement en algun moment no gaire llunyà de la història geològica formava part de la mateixa illa de Menorca, conformant el seu límit de costa pel sud-est. D’aquesta manera, d’entrada caldria esperar que les roques que trobam a la costa fossin les mateixes que hi ha a l’illa de l’Aire. Aquestes roques hi són, però estan cobertes per unes altres i, per tant, l’illa mostra diferències geològiques amb relació al tram de costa més proper. Així doncs, en un moment en què el nivell del mar va ser més baix que l’actual, l’arena que envoltava l’illot va ser arrossegada i acumulada a la superfície creant un seguit de dunes que amb el pas del temps es consolidarien originant una nova roca. Aquestes dunes fòssils mostren una lleugera elevació al sud de l’illa, on s’ha instal·lat el far, la qual cosa indica que l’arena arrossegada pel vent procedia especialment del nord.
L’illa de l’Aire des de la torre d’Alcalfar (punt B).