Geoturisme Illes Balears

Les observacions de l’itinerari es reprenen a l’altre cantó del passeig marítim, vora la piscina d’un complex hoteler. Aquí, torna a aflorar la crosta de fosfat. De fet, aquesta crosta l’hauríem pogut seguir per tot el passeig marítim, però aquest es va construir, entre d’altres, per sobre de la capa que conté la crosta i, per tant, la va cobrir.

Cal assenyalar que el pas d’una unitat a l’altra, marcat per la presència d’aquesta crosta, és més aviat excepcional a l’illa, ja que únicament es reconeix a la zona. Així, el pas de la unitat intermèdia a la superior es relaciona habitualment amb una capa atapeïda de petits fòssils d’uns foraminífers coneguts com a Heterostegina, i que pot ser reconeguda, per exemple, a cala en Blanes, entre d’altres llocs.

La parada ens permet identificar algunes de les característiques de la unitat superior o d’esculls situada per sobre la crosta. Així, podrem identificar-hi fòssils d’eriçons de mar, rodòlits de grans dimensions, escopinyes i braquiòpodes, uns animals marins amb una closca formada per dues valves, com les escopinyes, però articulades de forma diferent, caràcter que els diferencia d’aquestes. De fet, els rodòlits, els eriçons de mar i les escopinyes són els fòssils que trobam amb més freqüència a les roques del Migjorn de Menorca, la qual cosa ens ha de dur a deduir que eren uns éssers vius molt habituals en el mar en què es formà la roca.

El marès és una roca arenosa constituïda en bona part per esquelets i closques d’organismes que han estat trencats pels corrents, ones, o bé per altres organismes com els peixos (1). En ocasions les parts dures d’aquests éssers vius no estaran trencades i podran fossilitzar, la qual cosa ens permet conèixer quins organismes habitaven la mar de Menorca quan es van formar aquestes roques i, per abundància, quins dominaven. Aquest seria el cas de les algues roges o rodòlits (2), les escopinyes (3) i els eriçons de mar irregulars (4). Freqüentment, aquests sediments es troben remenats per l’acció organismes que hi podrien haver excavat galeries que s’han preservat fins als nostres dies (5).

Un dels trets que criden més l’atenció a la parada és que les roques que constitueixen les capes es troben força alterades, presentant un gran entramat de tubs més o menys bifurcats i ramificats, que corresponen a les galeries que foren excavades probablement per crancs. Així, a l’arena que acabaria formant la roca, hi vivien nombrosos crancs que cavaven galeries força complexes. Amb el pas del temps i, ja un cop abandonades, les galeries van ser reomplertes per una arena diferent de la roca que les conté, la qual cosa fa que destaquin i les puguem identificar amb claredat. D’aquesta manera, en el seu afany per cercar aliment, habitatge o fugir dels seus depredadors, els crancs removien el sediment que, més tard, es consolidaria formant una roca i originant aquestes formes que associam a l’anomenat procés de la bioturbació o bioerosió, l’erosió associada als éssers vius.

En el tram de costa comprès entre les urbanitzacions de s’Algar i Alcalfar, s’observen blocs que corresponen a grans trossos d’estrats, que com si fossin còdols immensos, han estat arrancats i transportats des del mar per les onades que els han dipositat a terra ferma. Tenint en compte que aquest tram de costa està molt afectat pels temporals de llevant, s’ha associat aquesta acumulació de blocs a grans temporals o fins i tot a tsunamis.

Les roques d’aquest tram de costa es troben intensament erosionades superficialment, però sobretot subterràniament. L’erosió és produïda especialment per la dissolució de les aigües carregades de CO₂ en el procés de la carstificació, que ja s’ha esmentat a la primera parada. Les roques calcàries no són solubles en l’aigua, però es dissolen amb molta facilitat en aquelles aigües que tenen petites quantitats d’àcid carbònic, com és el cas de les aigües subterrànies. L’àcid carbònic es forma perquè l’aigua de pluja dissol fàcilment el diòxid de carboni de l’aire i el procedent de la descomposició de les plantes. Així, quan l’aigua subterrània entra en contacte amb les calcàries, l’àcid carbònic reacciona amb el carbonat de les roques per formar bicarbonat càlcic, que es dissol fàcilment i ràpidament en aigua.

A la superfície del terreny, i com a resultat d’aquest procés de carstificació, les roques prenen formes peculiars que originen uns camps de solcs rectilinis o sinuosos i crestes afilades anomenats rasclers o lapiaz. Aquest procés pot arribar a formar incisions de pocs metres, però a Menorca els rasclers són molt més modestos, per tant, podem considerar que és un procés que no es manifesta intensament, però que hi és molt present i ha originat a la regió de Migjorn un terreny molt irregular i, en conseqüència, incòmode per transitar-hi.

Paisatge càrstic que resulta de l’erosió de les roques calcàries. El carst és el mateix tipus d’erosió que crea grans barrancs excavats pels torrents que desemboquen al litoral sud de l’illa o que subterràniament crea galeries, avencs i coves. Aquest tipus d’erosió ha provocat que el subsòl del sud Menorca estigui completament foradat; de fet, l’erosió càrstica és un element fonamental per a l’existència de l’aqüífer més important de l’illa en les roques del Migjorn de Menorca.

Prop de la punta des Falcons identificarem coves amb grans obertures a tocar de mar, les quals són molt habituals en tot el litoral del Migjorn. Es formen en gran mesura per la interacció entre la dissolució de l’aigua dolça subterrània amb de l’aigua salada del mar, que també penetra a la roca, a més de provocar una erosió mecànica mitjançant l’embat de les onades. La barreja d’ambdues aigües, de composició química tan diferent, provoca que esdevinguin molt més agressives i, per tant, que incrementin la dissolució de la roca amb la generació de grans cavitats. La dissolució de les roques acabarà engrandint les coves fins a un moment que ja no puguin suportar el terreny que tenen a sobre i col·lapsin. A la parada es pot veure la presència d’una gran cova litoral coberta per unes poques i primes capes de roca. L’evolució del procés erosiu desencadenarà amb el pas del temps que el sostre de la cova (les capes que podem observar) es pugui desplomar. El col·lapse de roques als penya-segats n’afavoreix el retrocés i és en gran mesura el responsable de la formació de les cales del sud de Menorca.