Geoturisme Illes Balears

Seguint el camí Reial, hi haurà un punt en què deixarem de caminar vora el torrent i enfilarem un coster. Iniciant aquesta pujada trobarem a pocs metres, a mà esquerra, una petita esplanada amb una gran alzina a l’entrada, on farem una aturada de menys duració que les anteriors.

En aquest indret ens aproparem a les parets del barranc i comprovarem com estan formades d’una roca constituïda d’arena fina de color ocre blanquinós, el marès. A la mar on es va formar aquesta roca convivien una enorme quantitat d'organismes, com ara algues, mol·luscs, eriçons de mar, coralls, amfibis o peixos. Les onades, l'erosió produïda per organismes vius (la bioerosió) i altres fenòmens secundaris a poc a poc anaven transformant les closques i esquelets d'aquests organismes en arena que finalment era dipositada al fons de la mar. Aquesta arena es mesclava amb sediments procedents de l'erosió de les roques que formaven les muntanyes del nord de l’illa (la regió de Tramuntana). Amb el pas del temps, la mescla d’arenes acabaria consolidant i formant la pedra de marès. En ocasions, els agents erosius no trencaven completament les closques dels organismes i, per açò, a les parets dels barrancs podem identificar fòssils com els que hem vist a la primera aturada, on s’ha explicat que els fòssils que hi observam són els avantpassats de certs tipus d’animals que actualment viuen en mars càlides, com són per exemple les del Carib. Aquests fòssils ens permeten assegurar que al miocè el Mediterrani era una mar càlida similar a les mars tropicals actuals.

Al miocè, a Menorca només es trobava emergida la regió de Tramuntana (que a la vegada era més àmplia que l’actual, tant en extensió com en alçada); la de Migjorn es va enfonsar per efecte d’uns moviments tectònics i es trobava sota el mar. El clima que dominava l’illa, més càlid que l’actual, afavorí l’establiment de grans acumulacions d’organismes. Els agents erosius contínuament i a poc a poc anaven transformant les closques d’aquests organismes en arena. Els fragments més petits eren traslladats per les onades mar endins i acabaren constituint roques toves com les que identificam al punt d’observació.

Per tant, tots els penyals que observam al barranc van estar sota el mar, per la qual cosa al miocè el nivell de la mar era molt més alt que l’actual.