Es proposa un itinerari geològic en un dels barrancs profunds de la part central del Migjorn de Menorca des d’un punt de vista multidisciplinari d’aquest ciència. Així, es plantegen aspectes relacionats amb les característiques de les roques que formen les parets dels barrancs, però també amb els riscos geològics que es deriven de la verticalitat dels espadats, les característiques hidrogeològiques que condicionen l’aparició de fonts o amb els factors geomorfològics i tectònics que els originaren.
El barranc d’Algendar és un lloc excepcional per a conèixer la dinàmica geomorfològica del sud de l'illa, a més de presentar parets imponents que permeten entendre les principals característiques litològiques del marès. D’aquesta manera, el LIG és una localitat idònia per divulgar la dinàmica hídrica del Migjorn de Menorca, però també té la seva problemàtica, relacionada especialment amb les fonts d'aigua dolça, així com amb els riscos geològics, per la caiguda de blocs als marges del barranc.
El barranc d’Algendar correspon a un paratge natural de gran bellesa i representa un dels punts més característics i singulars de Menorca.
Els seus valors naturals provoquen que molts d’indrets traslladin el visitant a un ambient llunyà dels paisatges habituals de Menorca. Neix a la regió de Tramuntana, té 8,5 quilòmetres de recorregut des del puig de Santa Magdalena fins a cala Galdana, amb un traçat força rectilini, i està constituït per canons fluvials profunds en parets tallades en el marès del miocè i desnivells pròxims al centenar de metres. Encara que presenta una direcció fonamental, el barranc descriu nombroses voltes i recolzades, i mostra un traçat fluvial de gran recorregut amb amplades de 50 a 100 m i amb parets en molts de trams verticals, d'una alçada mitjana de 50 m i amb màxims de quasi 80 m.
El barranc d'Algendar correspon al barranc de la zona central de Menorca amb una major accessibilitat, ja que altres com el de Trebalúger o Cala en Porter mostren més limitacions d'accés per la presència de propietats privades. Tot i així, no cal oblidar la presència de nombroses propietats i que el seu accés des de cala Galdana és privat. Per aquest motiu, l’itinerari segueix el camí Reial i aprofita especialment els recorreguts botànics del pas d’en Revull i es Torretó, creats pel Consell Insular de Menorca amb l’opció, per tant, de complementar la informació geològica d’aquest recorregut amb la disponible en aquests itineraris.
02:00
La visita es planteja amb punt d’inici al pas d’en Revull i amb continuació pel barranc des Canaló. Des de Ferreries caldrà que agafeu el desviament cap al barranc d’Algendar (a la rotonda on conflueixen la carretera General, la de cala Galdana i l’entrada a Ferreries), fins as Canaló, on hi ha habilitat una aparcament molt a prop de les cases de colònies. També podeu accedir a peu mitjançant un tram de 3,5 km del camí Reial des del poble de Ferreries. Opcionalment es proposa fer una parada (número 4) fins a la finca des Torretó, on caldrà que afegiu una distància de 2,3 km i aproximadament uns 45 min addicionals de visita. Cal tenir en compte que, en aquest cas, l’itinerari el podeu fer en sentit invers, començant des des Torretó. Si triau aquesta opció, a la carretera General, entre Ferreries i Ciutadella, cal que agafeu el camí de Binigarba fins al camí Vell de Ciutadella i seguiu les indicacions fins a la casa de colònies des Torretó. D’aquesta manera, ambdós extrems de l’itinerari tenen accés directe amb vehicle i podeu plantejar de dividir la ruta en dues visites diferents.
