Geoturisme Illes Balears

Just en sortir del pas d’en Revull topam amb el barranc des Canaló al seu marge de llevant, en el conegut com a camí des Barranc. Si giram cap a l’esquerra, continuarem endinsant-nos en el barranc d’Algendar i seguint l’itinerari. Si giram a la dreta, tornarem a l’aparcament.

Tal com s’ha comentat, es Canaló correspon a un afluent del barranc d’Algendar, les seves característiques són diferents de les del pas d’en Revull, ja que adopta una forma pròpia dels barrancs de la zona central del Migjorn de Menorca, de major amplitud i amb parets pràcticament verticals de gran alçada.

A mesura que baixam pes Canaló, ens fixarem en les parets que queden a la nostra dreta, amb terres al seu peu que han estat cultivades des de fa molts de segles. En aquestes terres podrem arribar a veure grans blocs de pedra que han caigut del penyal i, si miram a les parets, fàcilment hi identificarem blocs susceptibles de caure. Podrem arribar a intuir com aquestes caigudes són ajudades per les arrels dels arbres que neixen a dalt del penyal i que a mesura que creixen van eixamplant les esquerdes i contribuint, per tant, a la caiguda de blocs.

Aquests blocs cauen per caiguda lliure, vertical o quasi vertical, que es desenganxen a partir de fractures i amb l’ajuda dels processos de meteorització. En ocasions la caiguda produeix una girada al voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable i poden arribar a tenir grans dimensions. Aquests processos són una mostra més dels diferents factors que intervenen en la formació del barranc, on a la pròpia erosió de l’aigua, tant superficial com subterrània, cal afegir-hi les caigudes de blocs des de les parets que van eixamplant el barranc lateralment.

L’illa de Menorca és un territori molt desvalgut de corrents d’aigua superficials. Tot i així, els barrancs d’Algendar i de Trebalúger mantenen un cabal d’aigua durant tot l’any. Açò és possible gràcies al fet que reben les aportacions de les aigües subterrànies de l'aqüífer de Migjorn, que literalment afloren en nombrosos punts de la llera dels seus torrents. Aquest fet ocorre per la intercepció del nivell freàtic (la part superior de l’aqüífer) amb la superfície del terreny excavat milers d’anys enrere. Quan aquesta intercepció es dona per sobre la làmina d’aigua del torrent, l’aigua aflora en forma de fonts.

Actualment el barranc d’Algendar presenta el nombre de fonts d’aigua més gran dels barrancs de Menorca. S’hi localitzen deu fonts amb aigua, amb més o menys cabal i se’n té constància d’almenys sis més que han deixat de rajar, que estan situades en la part alta del barranc. Des del puig de Santa Magdalena fins al pla de Son Pruna no existeix indici de la presència de fonts d’aigua. I en el nostre recorregut és quan ens apropam a les cases de Sant Antoni de s’Aranjassa quan trobam les primeres fonts. Així, vora el camí identificarem un bassal corresponent a la font de Sant Antoni; no hi observarem un brollador d’aigua, sinó que hi veurem la roca mullada i com d’aquesta es desprenen petites gotes d’aigua. Popularment es deia  amb referència a aquesta font que “sa roca sua aigua”. Enfilant un coster que hi ha molt a prop d’aquesta, trobarem la font de ses Penyes. Totes dues han estat recuperades mitjançant actuacions de voluntariat. A tocar de les cases, la font de s’Aranjassa arribava a un cabal de 4.000 l/hora cap als anys seixanta. Al 2014, aquesta font, juntament amb el sistema de reg associat a aquesta, ha estat recuperada en haver-ne netejat de vegetació i sediment la sortida per a un projecte d’agricultura ecològica que Càritas Diocesana desenvolupa, tot i que, malauradament i lògicament, amb un cabal molt inferior a l’esmentat anteriorment.

Seguint el camí, un cop passam les cases de Sant Antoni de s’Aranjassa, trobam l’amplada de la llera corresponent a la unió dels dos barrancs (el d’Algendar i el des Canaló) i el torrent d’Algendar, que porta aigua durant tot l’any. En aquest punt, l’aigua prové dels sobrants no utilitzats per a reg de les fonts de s’Aranjassa, Son Pruna i Sobrevell. Una mica més avall, el torrent rep les aportacions de la font de sa Dragonera, l’única en aquest tram superior de barranc que manté un cabal considerable.  

Així, la roca predominant als barrancs, el marès, és una roca permeable que permet la infiltració d’aigua. La seva acumulació permet la constitució d’un aqüífer d’importància vital per a l’illa. La desaparició de les fonts és una conseqüència de la depressió del nivell freàtic de l’aqüífer associada habitualment a la seva explotació. Tanmateix, cal tenir en compte l’abandonament de l’indret i la conseqüent crescuda de vegetació, que, juntament amb el sediment més fi, pot provocar la desaparició d’una surgència, tal com ho demostra la recuperada font de s’Aranjassa.

Cal considerar que, aigües avall, el torrent varia el seu cabal en ambdós sentits, és a dir, tot i anar rebent l’aportació d’aigua de noves fonts, en alguns punts corre per la seva llera menys aigua. Aquest fet és degut al diferent comportament del torrent, que va passant de rebre aigua de l’aqüífer a donar-n’hi en aquells indrets en què el nivell freàtic es troba més baix.