Geoturisme Illes Balears

El pas d’en Revull correspon a un petit tram del camí Reial, antiga via que creuava Menorca de cap a cap i que possiblement podria tenir els orígens en l'època romana. Les iniciatives de voluntariat de Ferreries han aconseguit recuperar-lo i és un grup de voluntaris qui s’encarrega de mantenir el camí en bones condicions per a visitar-lo. Des d’un punt de vista geològic, el pas d’en Revull és un petit afluent o canal tributari d’uns 450 m de recorregut que desemboca as Canaló, que a la vegada és afluent del canal principal del barranc d’Algendar.

La part superior del pas d’en Revull correspon a un tram obert, protegit per la roca tan sols al cantó de migjorn i exposat per tant als vents de tramuntana. En aquest tram inicial, més aviat rectilini, la roca es mostra homogènia i amb poc interès, però a mesura que ens endinsam cap a l’interior del barranc aquesta percepció canvia notablement. Així doncs, caldrà estar atent a les parets, on fòssils, bioturbacions i testimonis dels processos que algun dia van configurar aquest petit barranc, cobren un interès per al visitant curiós per conèixer-ne la geologia.

D’aquesta manera, just arribar al punt on el pas d’en Revull s’estreny notablement, en fixar-nos en les parets ens adonarem que aquestes no són homogènies, sinó que molt sovint mostren un entramat de petits tubs, indicadors dels processos biològics que van afectar la roca, quan aquesta encara no era roca, i consistia en un sediment arenós que encara no s’havia consolidat.

Així, amb una relativa freqüència, observarem tubs, de vegades bifurcats i ramificats, construïts per animals que van viure durant el miocè i que, en el seu afany per cercar aliment, habitatge o fugir dels depredadors, removien el sediment que, més tard, es consolidaria formant una roca i originant aquestes formes que associam a l'anomenat procés de la bioturbació o bioerosió, aquella erosió associada a éssers vius.

Els animals responsables d’aquestes estructures no van fossilitzar perquè no tenien parts dures o esquelètiques. Tanmateix, en aquestes parets, així com en d’altres que constitueixen el pas d’en Revull a partir d’aquest punt, identificarem fòssils d’altres animals, fonamentalment d’eriçons de mar, tot i que també d’altres organismes com escopinyes; tots aquests organismes marins, que per tant, ens indiquen que aquesta roca es va formar fa milions d’anys a la mar.

Aquests fòssils semblen estar incrustats en la roca. La realitat és que els fòssils es van formar en quedar l'organisme enterrat entre sediments marins immediatament després de morir, i van quedar així protegits de les onades. En aquestes condicions, les parts carnoses es van descompondre i van desaparèixer ràpidament; en canvi, les parts dures, com són les closques, van perdurar amb la composició geològica pròpia o amb aquesta transformada. En alguns casos, aquestes parts dures subsisteixen gairebé intactes (indicant un ambient de sedimentació poc enèrgic), però amb més freqüència els seus porus i espais oberts s'impregnen parcialment o totalment de minerals procedents de l'aigua que hi ha entre el sediment i, amb el pas del temps, tot el conjunt es converteix en una roca (procés conegut com a diagènesi).

Els fòssils que identificam en aquestes roques corresponen als d’organismes marins que van viure a la Mediterrània en un període de temps comprès entre 5 i 11 milions d'anys, al miocè. En aquests temps, la Mediterrània era una mar càlida similar a les mars tropicals actuals. Per aquest motiu, en aquestes mars trobam avui en dia els descendents d'alguns dels organismes que vivien a la mar Mediterrània durant el miocè. Al pas d’en Revull trobam fòssils d’eriçons de mar de diferents espècies corresponents tant a closques originals com a motlles resultants del sediment que va omplir els espais buits de la closca original desapareguda.

La majoria de les espècies d'eriçons de mar de les roques del miocè de Menorca pertanyen al grup dels irregulars, caracteritzats per una simetria bilateral i formes corporals dispars (cuirassats, ovalats, allargats, aplanats, pentagonals, etc.), i, en conseqüència, molt diferents als eriçons de mar que trobam actualment a les nostres costes, de forma bombada subcircular i simetria "pentarradial".

El petit canal del pas d’en Revull es va obrir per efecte de l’acció erosiva de l’aigua. De fet, per imaginar-nos aquest procés en trobam un bon exemple en un petit meandre generat per l’aigua, que en baixar a molta velocitat “xoca” contra la roca i es desvia per continuar el seu curs. L’aigua erosiona la roca, en aquest cas la part inferior, però la seva acció no acaba aquí, també es produeix un descalçament que afavoreix la caiguda de blocs de les parts superiors, on aquests poden desplomar per manca de subjecció de la seva base en ser erosionada pel curs d’aigua.

Tanmateix, possiblement no cal associar únicament l’obertura del canaló a l’erosió de les aigües superficials, sinó també a les subterrànies. És a dir, podria haver succeït que en el passat algunes parts del pas d’en Revull corresponguessin a coves per on circulaven aigües subterrànies. Aquestes també poden erosionar la roca i engrandir les cavitats fins a un punt que la seva mida no permet que aguantin el terreny que tenen a sobre i aquest s’enfonsa. Una possible pista que podria relacionar alguns trams del pas d’en Revull amb antigues coves és la presència d’un sediment vermell que hi ha encastat a la roca. Són unes argiles molt freqüents a dins les coves i que poden incloure altres còdols angulosos com les que reconeixem al pas d’en Revull. A Menorca, en aquest tipus de roca a algunes coves s’han trobat ossos fossilitzats.

Aquesta argila de color vermell o ataronjat rep el nom de ’terra rossa’ o argila de descalcificació, i és el material residual resultant de la dissolució del marès. Les aigües subterrànies, lleugerament àcides pel fet de reaccionar amb el CO₂ atmosfèric o procedent de la descomposició de plantes i animals, dissolen la roca calcària i dipositen en forma de producte residual l'argila amb òxids de ferro en la seva composició, que li confereixen el color característic