Geoturisme Illes Balears

Opcionalment es pot continuar l’itinerari accedint a la finca pública des Torretó pel camí Reial. Per arribar-hi cal continuar pel coster que ha donat accés a la parada anterior, en una caminada d’1,5 km fins a les cases de colònies des Torretó. A continuació, el recorregut proposat és de 0,5 km. En aquesta finca trobarem un itinerari botànic degudament senyalitzat, que es va crear en el marc del projecte “Life+Reneix” executat pel Consell Insular de Menorca. Com que els terrenys d’aquesta finca se situen en la part alta dels vessants del barranc, es recomana que s’hi accedeixi per tal de visitar el mirador, des d’on s’obtenen unes vistes magnífiques del barranc.

Seguint el recorregut de la finca, abans d’arribar al mirador identificarem una basa temporal. Les basses temporals són un dels hàbitats més singulars i exclusius del Mediterrani. Són ambients aquàtics que s'alimenten exclusivament de l'aigua de pluja que s'acumula en depressions del terreny, i la seva dinàmica d'etapes d'inundació i sequera és sovint irregular, com ho és el mateix clima mediterrani. És un funcionament que obliga a l'especialització de bona part dels éssers vius que hi habiten, per això la seva biodiversitat és exclusiva i canviant d'una estació a l'altra.

A Menorca, a causa de la gran diversitat de substrats geològics, hi trobam basses temporals de tipologies molt diferents, que tenen associada una flora i una fauna específica segons les característiques del sòl, la composició química de l'aigua, la durada de la inundació, etc.

Si una bassa temporal és una petita depressió formada de manera natural sobre un terreny impermeable, sembla contradictori que moltes estiguin ubicades sobre els materials permeables del miocè, que, com s’ha explicat a la segona aturada de l’itinerari, formen l’aqüífer més important de l’illa, ja que permeten la infiltració de l’aigua de pluja.

La impermeabilització de les roques on es formen aquestes bases s’aconsegueix per processos diagenètics, com el d’una cimentació a prop de la superfície on es crea una crosta calcària quan l’evaporació excedeix la precipitació. També cal considerar que la impermeabilització de les bases temporals en el marès pot ser deguda al reompliment d’aquestes per argiles de procedència externa. Seria el mateix cas dels abeuradors per al bestiar (però en aquest cas per accions antròpiques), que, construïts amb marès (molt permeable), són enfangats amb argila o calç per evitar la pèrdua d’aigua.

En arribar al mirador podrem contemplar el fantàstic paisatge que s’obté del barranc dominat per l’alçada de les parets quasi verticals d’aquest, entre les quals s’han habilitat terrasses per al cultiu, especialment d’arbres fruiters. Vora el penyal veurem com s’han aprofitat espais en què l’erosió n’ha afectat especialment la part inferior i ha creat unes entrades on s’han habilitat edificacions.

Aquests barrancs profunds només els localitzam a la part central de la regió de Migjorn de Menorca. Aquest fet es deu a la circumstància que per acció d’uns moviments tectònics, la regió es troba lleugerament bombada amb el màxim aixecament en aquesta part central (zona de major curvatura), i forma el que en geologia s’anomena una estructura plec en que els materials més antics en situen en el seu nucli.&nbsp;</p><p><br></p></div>">anticlinal. L’aixecament d’aquesta part central portaria associada l’aparició d’un seguit de fractures que, com que són zones de major debilitat de la roca, serien aprofitades pels torrents per establir-s’hi i que arribarien a afectar la zona de Tramuntana. A tots aquests moviments tectònics cal sumar-hi els descensos del nivell de la mar que es van produir a escala mundial al quaternari, que van provocar un increment del pendent i, en conseqüència, un gran poder erosiu dels torrents que anirien agranant i arrossegant les roques i sediments cap a la mar. Una pujada posterior del nivell de la mar a partir de fa 10.000 anys frenaria aquest procés i l’invertiria, és a dir, provocaria la sedimentació generalitzada dels torrents en els sectors baixos i el reompliment de sediments de les cales.

Cal assenyalar que les nombroses voltes i recolzades que descriu el barranc, els seus meandres, podrien associar-se a grans enfonsaments. La dissolució de les roques calcàries per part de les aigües subterrànies i la generació conseqüent de cavitats podria haver provocat el col·lapse del terreny en el moment en què la cavitat era tan gran que no podia suportar el pes que tenia a sobre. És a dir, la dissolució de la roca pot provocar l'ensorrament del sostre d'una cova formant unes depressions de contorns circulars i de diversa grandària, que coneixem amb el nom de dolina i que en produir-se als marges del barranc haurien eixamplat la seva llera.

Evolució de la regió de Migjorn que condicionà la formació dels barrancs profunds a la seva zona central. La sedimentació marina de la regió de Migjorn al miocè es va produir per l’enfonsament d’aquesta respecte a la de Tramuntana (1). Al final del neogen i principi del quaternari, la regió es plega molt suaument i afavoreix l’aparició de fractures en la zona de major curvatura (zona central de la regió) (2). Aquestes fractures són aprofitades per la xarxa de drenatge pel seu encaixament, que fins i tot arriba a la zona de Tramuntana, fet que afavoreix la seva incisió comprenent una àrea més gran i la formació dels barrancs profunds en moments en què el nivell de la mar és més baix (3) (modificat de Gelabert et al., 2005).