Geoturisme Illes Balears

Segons anem ascendint fins la punta de Sa Torre veurem que la vessant està formada per roques grises i rosades. Es tracta novament de materials del Retià.

Just a la part més alta de la carretera ens apareixen unes roques blanquinoses d’aspecte granular que contrasten amb les anteriors. Corresponen a gresos del miocè, fa uns 20 Ma (punt A). Aquests materials s’enquadren en la Formació Sant Elm i representen fons marins de relativa poca profunditat amb restes de ostrèids.

A diferència dels materials triàsics, que estan inclinats cap a Cala Molins, les roques miocenes es troben verticals, havent entre elles un contacte discordant

Si ens apropem a la vorera del penya-segat (punt B) podrem apreciar que ens trobem damunt d’una paret quasi vertical d’uns 10 m d’alçada. Estem en la cresta d’un Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament d’una de les làmines que formen la Serra de Tramuntana. Les roques calcàries sobre les que ens trobem s’han col·locat damunt dels materials que afloren en Cala Clara i Cala Barques, i sobre les calcarenites del miocè inferior que acabem de veure en el punt A (d’aquí que siguin discordants entre sí).

Els encavalcaments són un tipus d’estructura tectònica que es produeix per la ruptura fràgil de l’escorça terrestre i l’escurçament d’aquesta. Tenen lloc en etapes en que es produeix una compressió. En aquest cas, aquest procés va tenir lloc durant l’Orogènia Alpina (25-15 Ma), quan l’illa de Mallorca adopta una estructura en forma de zones elevades i zones deprimides.