Recorregut recomanat.
L’accés a aquesta parada el realitzarem mitjançant unes escales que baixen des del carrer principal.
Ens trobem a la base de l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament comentat en la parada anterior. Els materials rocosos, bretxes i calcàries del triàsic superior (entre 208 y 201 Ma) y possiblement del lias (juràssic inferior, entre 201 y 174 Ma), s’han posat per damunt d’unes margues grises del miocè inferior-mitjà (cenozoic, fa 16 Ma). Degut a la fricció, la superfície de la roca que ha servit de contacte es poleix, donant lloc al que es coneix como mirall de falla.
Frente de cabalgamiento y espejo de falla de Cala Clara.
A la pròpia Cala Clara (punt B) tornem a veure les mateixes margues grises. Corresponen a la Formació Banyalbufar i s’han format per successives allaus de materials en talussos submarins, causades generalment per activitat tectònica. A aquest tipus de dipòsit se’ls denomina turbidites.
Aflorament de margues gris verdoses de la Formació Banyalbufar en Cala Clara.
A la zona de la costa i de forma similar a Cala Molins, aquestes turbidites es troben parcialment cobertes per antigues dunes litificades composades per calcarenites en les que es pot apreciar molt bé l’estratificació encreuada característica d’aquest tipus de sediments.
