Recorregut recomanat.
Cobrint les roques anteriorment comentades, cap a la zona de la costa, veurem unes roques arenoses de color marró clar. Es tracta de calcarenites i corresponen a antigues dunes del pleistocè (2,5 Ma-10000 anys) que han estat fosilitzades. Sobre aquestes dunes, en el seu temps hi va haver vetetació que va deixar marca en forma de rizocrecions (els buits cimentats de les arrels) com els que s’observen en el punt A.
Rizocrecions en les calcarenites (punt A).
A Cala Carbó novament apareixen roques carbonàtiques de colors rosats i grisos amb intercalacions de materials argilosos multicolors (verds, vermells, grocs...). Es tracta de materials del Retià (triàsic superior, 208-201).
Les roques es troben fracturades i deformades, i es poden apreciar nombroses falles i plecs en els talussos de la cala. A més, s’observa que l’espessor dels estrats no és uniforme si no que presenten formes lenticulars que recorden a salsitxes. D’aquí que rebin el nom de boudinage (embotit).
Vista general del talús occidental on s’observen falles y estructures de boudinage (punto B).
Detall del talús oriental de la cala, on se aprecien varis plecs de gran mida (punt C).
Com podem veure, existeix una gran diferència entre l’extrem oriental de la cala, on els materials estan intensament deformats, i el talús occidental, on les roques presenten una disposició paral·lela. Això ens indica que just en el centre existeix un contacte mecànic: una falla. La majoria de les cales de Mallorca s’han originat en favor de falles, ja que són zones de debilitat de la roca.
Observant els talussos de la carretera que comença a ascendir per la muntanya podem apreciar que les intercalacions d’argiles i margues van disminuint, augmentant la proporció de capes calcàries. Això es deu a que el medi sedimentari en que es varen formar té cada vegada més influència marina.
