Recorregut recomanat.
L’itinerari comença a la vessant oriental de Cala Molins, on podrem observar un conjunt de roques de colors obscurs que el quartegen en forma de petits fragments i que estan travessades per vetes de calcita de color blanquinós (punt A).
Es tracta de roques ígnies provinents del refredament i solidificació del magma en l’interior de fractures o encletxes. A aquest tipus de roques se les denomina subvolcàniques, filonianes o hipoabissals.
Diabasas de Cala Molins.
En aquest cas, la seva composició és basàltica, pel que reben el nom de diabases. En aquest tipus de roques són freqüents els cristalls d’olivina i la presència de vacuoles (petites bombolles solidificades). Aquest tipus de roca es va formar fa uns 210 Ma i correspon a la fàcies Keuper, del triàsic superior, quan a Balears regnava un clima àrid i una intensa activitat volcànica.
Durant l’Orogènia Alpina (fa aproximadament 25-15 Ma), aquests materials varen ser aixecats, deformats i fracturats, tal i com acredita la presència d’una falla inversa en el talús d’una vivenda propera (punt B).
Falla inversa afectant als materials del Keuper.
Per damunt aquest dipòsit hi ha roques carbonàtiques. Testimonis d’aquella època són unes roques rosades que reben el nom de carnioles i que podem observar en els talussos del carrer que ens du a Cala Molins.
