Geoturisme Illes Balears

A Cala Boix és possible trobar dos afloraments del miocè inferior – mig diferents. Un es localitza al marge esquerre (mirant cap al mar) de cala Boix i correspon amb la reconeguda unitat olistostròmica i l’altre es troba al marge dret i també presenta olistolits.

La unitat olistostròmica està formada per clastes, subangulosos o moderadament arrodonits, de pocs centímetres o alguns decímetres envoltats per una matriu argilo-sorrenca. També és possible trobar alguns blocs replegats que poden arribar a ser decamètrics o kilomètrics. L’edat i la litologia dels clastes i blocs és variada, però semblen predominar els materials triàsics resedimentats.

La segona unitat del miocè està composta per un conjunt de margues fullades, margocalcàries i calcàries argiloses de coloracions variants entre el groc, el blanc i el gris. Encara que no és nombrada oficialment unitat olistostrómica, es poden trobar blocs heteromètrics de materials d’edat triàsica o juràssica (olistolits). 

Ambdues unitats acostumen a estar lligades a fronts d’encavalcaments. 

En aquest sector els sediments miocens es varen dipositar a un solc marí poc profund que es trobava molt compartimentat i fallat degut a la tectònica alpina. A mesura que el marge de la conca s’anava aixecant degut a l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament, aquest patia un ràpid desmantellament que provocava l’erosió dels materials prèviament sedimentats i litificats. Aquests sediments erosionats de litologies, edats i mides diferents anaven omplint el solc marí donant lloc a la unitat olistostròmica, d’aspecte caòtic.

L’espessor de la unitat olistiostròmica és molt variable. A Cala Boix s’ha arribat a enregistrar fins a 55 m però a altres zones d’Eivissa pot mesurar fins a diversos centenars de metres.