ASPECTES GEOLÒGICS DE POU DES LLEÓ I CALA BOIX

  Informació

Punts d’especial interès geològic a la zona de Punta d’en Valls.

Les fàcies zebra del triàsic corresponen amb les roques més antigues d’Eivissa. Principalment es localitzen entre es Puig d’en Mestre i Punta d’en Valls i a tot l’entorn de l’illot de Tagomago. 

Es tracta d’unes dolomies cristal•lines de color gris fosc que presenten abundants venes de dolomita i calcita blanca que li donen a la unitat un aspecte bandat i li confereixen el nom de fàcies zebra. 


Degut a la seva dolomitització no és possible trobar restes fòssils; no obstant, sí es pot observar nombroses traces corresponents a bioturbació d’organismes que vivien enterrats al sediment quan aquest encara era tou. 

Per sobre, apareix una unitat de dolomies i calcàries taulejades de color fosc que es disposen de manera discordant. Presenten una relativa riquesa en fauna fòssil i ajuden a datar la unitat de fàcies zebra.

Tant la unitat de fàcies zebra com les dolomies i calcàries taulejades es varen formar a partir d’un sediment carbonatat acumulat a la plataforma continental sota un mar poc profund (Panthalassa), a la vorera del megacontinent Pangea. Era un ambient generalment restringit, d’aigües clares i poc profundes amb intercalacions de nivells de tempestites.  

Es pot considerar que varen tenir lloc episodis d’escassa sedimentació degut al fet de que és possible trobar capes de coloracions vermelloses, verdoses i groguenques entre els estrats grisos. Aquestes capes correspondrien amb crostes ferruginoses endurides per òxids de ferro i manganès que s’han oxidat en contacte amb l’oxigen i proporcionen les diferents tonalitats.


Degut als processos tectònics compressius ocorreguts durant l’Orogènia Alpina, aquesta unitat triàsica va quedar exposada en superfície, creant relleu. Aquest fet queda reflectit en la disposició dels estrats, els quals es troben verticalitzats en gran part de l’aflorament i donen lloc a plecs antiformes.

La Cova de sa Torre, situada als penya-segats del nord-est de la Torres de Campanitx (més coneguda com a Torre d’en Valls) està considerada el plec

<div class="ql-editor"><p>Zona més interna d’un plec.&nbsp;</p></div>">nucli d’un plec antiforme, responsable del relleu del puig a on queda situada la Torre. 

Tal i com es pot observar a la fotografia, els estrats que afloren a l’interior de la Cova es troben fortament fracturats i fallats. Això és degut a les fortes tensions que han patit els materials al plegar-se. A la zona de xarnera dels antiformes les forces són distensives i provoquen l’obertura d’esquerdes i la formació de falles normals. 

Les zones de debilitat creades degut a aquest plegament i a la presència d’intercalacions de margues (de tons verdosos i groguencs) entre els estrats de dolomies ha afavorit que l’erosió pugui actuar amb major força en aquesta zona, donant lloc a una cova. 

Actualment el que es pot observar és un entrant al penya-segat, com una mossegada més que com una cova. Això és degut a que, amb el pas del temps, l’erosió va anar deixant sense suport basal al sostre de la cova i aquest va col•lapsar. 


Cova de sa Torre, corresponent amb el nucli d’un plec antiforme. Es poden observar les fractures a la zona de xarnera originades degut a les forces tectòniques (Punt A de la parada).

Un altre plec antiforme que es troba a l’aflorament de les fàcies Zebra es localitza a la zona de n’Argeleit. En aquest cas les dolomies donen lloc a un petit plec molt be delimitat amb un dels flancs molt verticalitzat que es submergeix a la mar.