| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: FÀCIES ZEBRA | |||
| PARADA 2: ROQUES ÍGNIES DE CANAL D’EN MARTÍ | |||
| PARADA 3: AFLORAMENTS QUATERNARIS | |||
| PARADA 4: UNITAT OLISTOSTRÒMICA |
Parada en Punta Llagosta.
Encara que al llarg de tot l’itinerari es poden observar sediments quaternaris, l’aflorament que es troba a Caló Roig, i que li dona el nom degut al seu color vermellós, es podria considerar un dels millors de tota la zona.
Entre la zona de Punta d’en Valls i Caló Roig existeixen dos tipus de dipòsits quaternaris amb orígens diferents, els dipòsits de glacis i els dipòsits de torrent. No obstant, són molt semblants i és molt difícil separar-los.
El Caló Roig és un bon exemple d’aflorament de tipus glacis. Els glacis són formes de relleu molt suau que s’originen als vessants de les muntanyes degut a l’acumulació de materials erosionats per l’aigua de pluja procedents d’aquestes elevacions.
Els materials que els formen són, principalment, lutites vermelles amb nivells de graves i còdols amb matriu sorrenca. Aquests nivells grollers corresponen a moments de major precipitació i, per tant, corrents d’aigua més energètiques que poden arrossegar sediments de mida més grossa.
Glacis quaternari que dona el nom al Caló Roig (Punt A).
El segon tipus de quaternari es troba a la zona de Canal d’en Martí i a Pou des Lleó i és el que reomple la xarxa fluvial que talla els glacis. Com que el seu espai de sedimentació correspon al fons dels torrents, aquestos dipòsits presenten una morfologia allargada i estreta, amb tendència a serpentejar.
Es tracta de dipòsits de graves i còdols de mida entre 3 i 5 cm (poden arribar fins als 15 cm en alguns casos) dins d’una matriu argilosa molt abundant.
Cartografia geomorfològica a on es mostra la disposició dels diferents dipòsits quaternaris.
