| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: CALA PI | |||
| PARADA 2: DAVANT DE LA TORRE DE CALA PI | |||
| PARADA 3: CALA BELTRAN | |||
| PARADA 4: ES BANCALS, SECTOR SUD-EST | |||
| PARADA 5: ES BANCALS, SECTOR NOROESTE |
Recorregut recomanat.
Remuntant el penya-segat, caminem paral•lels a aquest fins situar-nos aproximadament al davant de la torre de Cala Pi. En aquest punt existeixen restes d’una antiga platja del pliocè.
Les roques que podem observar en el camí i a la banda alta del penya-segat corresponen a lumaquel•les formades per una infinitat de fragments de mol•luscs de mida petita. Aquest tipus de roca fou molt apreciada a l’antiguitat per la fabricació de rodes de moldre.
El seu context geològic correspon als moments posteriors a la Crisi de Salinitat Messiniana, quan després de la dessecació l’aigua de l’Atlàntic va entrar de nou en la zona, fa uns 5,3 Ma.
Detall de la lumaquel•la del pliocè en el camí.
En aquell temps el mar estava molt més elevat que el d’avui en dia degut al clima notablement més càlid.
Al davant de l’aflorament comentat podem veure la torre de defensa de Cala Pi. Aquesta construcció es situa directament sobre les lumaquel•les del pliocè i a la mateixa alçada que nosaltres.
Això ens explica que en el moment de la seva sedimentació les platges eren contínues i no existia la cala que s’observa avui en dia. L’aspecte de la costa durant el pliocè devia ser similar al de les actuals platges d’arena, sense els grans desnivells dels penya-segats actuals.
Vista de la torre de Cala Pi des de la parada (punto A). Aquest edifici està construït sobre la platja del pliocè representada en ambdues vessants de la cala, el que ens indica que la costa era continua. En primer pla, algunes marques d’extracció de rodes de moldre.
