| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: CALA PI | |||
| PARADA 2: DAVANT DE LA TORRE DE CALA PI | |||
| PARADA 3: CALA BELTRAN | |||
| PARADA 4: ES BANCALS, SECTOR SUD-EST | |||
| PARADA 5: ES BANCALS, SECTOR NOROESTE |
Accés recomanat.
Remuntant el penya-segat sortegem una zona on les seves parets són verticals rere la qual torna a aparèixer la rassa d’abrasió marina desenvolupada sobre les calcàries esculloses del miocè.
Dalt aquesta, de nou, hi ha dipòsits del pliocè i pleistocè disposats de forma escalonada. A més, dispersos per la zona existeixen multitud de blocs rocosos caiguts gràcies a l’erosió diferencial entre les capes de llims (més erosionables) i les capes de calcarenites, que queden en voladís.
En alguns llocs com la base de la vessangt (punt A), s’observen grans blocs que corresponen també a tsunamites.
Blocs del pliocè y miocè transportats per tsunamis (punto A). Observeu les morfologies ramoses del corall en el bloc de l’esquerra.
Un poc més endavant (punt B) és on millor es poden observar els fòssils de les platges pliocenes. Són freqüents les acumulacions de petits gasteròpodes (del gènere Cerithium) així com copinyes de pegellides (del gènere Patella) i eventuals orelles de mar (del gènere Haliotis).
Mol•luscs fòssils del pliocè de Es Bancals. A) Haliotis. B y C) Patella. D) Acumulació de petits Cerithium. Les figures B y C estan extretes de Cuerda y Sacarés (1970).
Si bé a les parades anteriors s’han pogut apreciar els diferents nivells de dunes i paleosòls que formen la part superior dels penya-segats, és en aquesta darrera on tenen un major desenvolupament.
Successió de paleosòls i dunes del pliocè (?) i pleistocè disposats damunt de la platja del pliocè.
En alguns nivells dunars podem observar acumulacions de rizocrecions, els motlles d’arrels de les plantes que habitaven les dunes (punt C).
Nivell de rizocrecions en una duna del pleistocè mitjà en el punt C.
Per finalitzar el recorregut, ens podrem apropar al penya-segat (punt D). Des d’allà hi ha una bona vista del Cap Blanc, un LIG format per un dels millors afloraments del miocè superior de les Balears.
Penya-segats del Cap Blanc vistos des de Es Bancals (punt D).
En el Cap Blanc, on els penya-segats arriben a major alçada (uns 90 metres), és possible observar una secció de les enormes estructures formades per la superposició de varis cossos escullosos. Al contrari que Cala Pi, on els penya-segats corresponien principalment a fàcies de lagoon, aquí es poden observar totes les fàcies de l’escull (front, talús i lagoon).
Interpretació dels penya-segats del Cap Blanc (cortesía de Luís Pomar).
