ELS ESCULLS MIOCENS, LES PLATGES PLIOCENES I LES DUNES PLESISTOCENES DE ES BANCALS

  Informació

Recorrido recomendado.

Caminant en direcció nord-oest arribem a Cala Beltran (punt A), un lloc que, a l’igual que Cala Pi, també deu la seva geomorfologia a un antic torrent. 

De dimensions més petites que les de la cala veïna, a Cala Beltran també és possible observar en secció el mateix escull de corall que a la primera parada, amb fòssils de mol•luscs i coralls ramiformes


Acantilado de Cala Beltrán donde se observan los corales

Seguint la senda marcada, que bordeja Cala Beltran per l’interior, passem junt a dos estructures planes i circulares fetes amb pedres de la zona. Es tracta d’antigues sitges, llocs on es cremava llenya per l’obtenció de carbó vegetal.

Sitja en el punt B.

Passat aquest punt de l’itinerari ens dirigim de nou cap a la costa. Una vegada allà observem una franja de roca nua i plana. Es tracta d’una antiga rassa d’abrasió marina, és a dir, una superfície d’erosió deguda a l’acció del mar. Aquesta es va formar durant el pliocè, erosionant les calcàries esculloses del miocè. En realitat, aquesta mateixa rassa pot observar-se al llarg de varis kilòmetres de costa, si bé és a aquesta altura del recorregut (punts C i D) on es comença a veure clarament.  

Vista representativa de la geología de la zona (punto D), con las diferentes unidades estratigráficas comentadas.

Sobre la rassa d’abrasió poden observar-se novament restes de la platja pliocena comentada en l’anterior parada (punt D). El contacte entre ambdues es discontinu. Sobre aquest conjunt es situen estrats d’origen continental de color ataronjat del pliocè i pleistocè. Aquest darrer tram, segons caminem cap a les següents parades estarà cada vegada millor representat.