| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: CALA PI | |||
| PARADA 2: DAVANT DE LA TORRE DE CALA PI | |||
| PARADA 3: CALA BELTRAN | |||
| PARADA 4: ES BANCALS, SECTOR SUD-EST | |||
| PARADA 5: ES BANCALS, SECTOR NOROESTE |
Recorregut recomanat
Seguint paral•lelament la costa podrem veure, dins les calcàries esculloses del miocè erosionades per la rassa del pliocè, un tipus de fàcies no observada amb anterioritat.
Es tracta de calcàries amb rodòlits, acumulacions d’algues calcàries amb formes comunament arrodonides i de textura irregular.
Aquestes estructures es troben avui en dia en multitud d’ambients marins, tant freds com càlids. Depenent de la profunditat i de l’energia del medi, els rodòlits tendeixen a ser més arrodonits (alta energia) o més irregulars (baixa energia).
Rodolito seccionado (punto A).
A més de la seva forma i composició química resulta valuosa des d’un punt de vista paleontològic, podent obtindre informació precisa vers el medi i el clima en el moment de la seva formació.
Seguint el recorregut i apropant-nos als estrats de color ataronjat del pliocè i pleistocè podem observar un dipòsit amb fauna marina (punt B). Es tracta d’un jaciment paleontològic del pleistocè mitjà format en gran part per abundants exemplars de Patella ferruginea, la pegellida gegant endèmica del Mediterrani. Encara que avui en dia aquesta espècie estigui en perill d’extinció (de fet, en Baleares se la considera desapareguda), sembla ser que durant el pleistocè fou una espècie molt abundant. La matriu que conté els fòssils és de extrema duresa i té un alt percentatge de llims vermells, el que ens indica que malgrat de tenir fauna d’origen marí, la influència continental és patent.
Fòssils de pegellida gegant del Mediterrani (Patella ferruginea) en el pleistocè mitjà en el punt B. Els exemplars majors fan poc més de 80 mm.
La resta dels estrats de color ataronjat corresponen a alternances de paleosòls i dunes. La seva disposició no és casual, ja que està íntimament relacionada amb les glaciacions del pleistocè.
En aquest sentit, els paleosòls denoten un clima humit i càlid, amb un nivell del mar relativament elevat degut a la fosa del gel dels pols. Per contra, les dunes denoten un clima fred amb un nivell del mar el suficientment baix com per deixar grans extensions de fons marí arenós al descobert que en ser transportades pel vent formarien les dunes.
Tots aquests dipòsits descrits estan erosionats, donant una morfologia escalonada al talús, sent per això que aquesta zona es coneix com Es Bancals.
Al llarg de la vessant i en la seva part més elevada (punt C) trobem gran blocs rocosos aïllats de vàries tones de pes, que a vegades apareixen alineats. La seva litologia ens indica que provenen de les formacions descrites, situades totes elles a menor altitud.
Considerant les seves grans dimensions i el fet de trobar-se a més de 20 metres d’altura, és fàcil deduir que han estat transportats per un o varis esdeveniments marins d’alta energia.
El fet de que els blocs es trobin imbricats (col•locats uns damunt els altres amb una certa inclinació) indica que no varen ser arrabassats i llençats contra la costa de forma caòtica, com cabria esperar en un temporal marí, si no que ho varen ser per una corrent d’aigua. Aquesta característica es típica de los tsunamis.
Els tsunamis, encara que poc freqüents en Baleares, han estat ben documentats en diverses zones de Formentera, Menorca y també Mallorca, mitjançant l’estudi d’aquests blocs rocosos (anomenats tsunamites).
L’orientació que presenten els blocs indica que l’origen dels tsunamis es troba en Algèria, zona d’alta activitat sísmica.
Reconstrucció idealitzada de la la formació de Es Bancals amb els elements vistos en aquesta parada i les anteriors. 1) Formació de la rasa d’abrasió 2) Deposició de la lumaquel•la. 3) Deposició de dunes. 4) Deposició de paleosòls. 5) Tsunami. 6) Aspecte actual.
Blocs de tsunami en el punto C.
Tornant a la base de la vessant, on apareixen les calcàries esculloses del miocè, ens adonarem de que la rassa cada vegada es fa més estreta.
Si ens apropem al penya-segat en aquest punt (D) podrem apreciar que perd la seva verticalitat i es fa possible accedir quasi al nivell del mar. La superfície de les roques ens cridarà l’atenció, ja que observarem acumulacions de morfologies globoses. Corresponen a rodòlits, si bé amb dimensions molt majors que els prèviament descrits, arribant a mesurar més d’un pam.
La seva morfologia arrodonida fou segurament la causa de que aquest indret rebi el topònim de Punta de ses Taronges.
Punta de ses Taronges (punt D). Panoràmica de l’aflorament (esquerra). Detall dels rodòlits (dreta)
Sobre la superfície de la rassa, per damunt dels materials del miocè, pliocè i pleistocè apareixen de forma molt puntual conglomerats formats per clastes de petita mida, del miocè local. Entre aquests es poden apreciar alguns fòssils de copinyes marines. Malgrat el seu aspecte molt endurit, aquests materials són relativament moderns en termes geològics. Es corresponen a dipòsits del pleistocè superior deguts a temporals i estan datats en aproximadament 125 mil anys. Un dels millors llocs pel seu estudi és precisament a les proximitats de la Punta de ses Taronges.
Dispersats per tota la zona hi ha abundants copinyes marines actuals mesclats amb petits còdols provinents del fons marí. Això ens indica que els mateixos processos que originaren els dipòsits del pleistocè prèviament comentats continuen produint-se avui en dia.
