Geoturisme Illes Balears

Just al costat de l’aparcament d’Algaiarens trobarem un camí que s’enfila cap a un mirador que ofereix unes fantàstiques vistes de la cala. Des d’aquest punt identificarem tot el tram recorregut per accedir a la primera aturada. Els materials vermells de la punta Roja, sedimentats per rius, contrasten amb els grisos situats just al seu darrere i dipositats en un ambient molt diferent, a la mar, a poca profunditat. Per sobre, les roques inclinades són tallades per una duna dipositada molt més tard, al quaternari

Entre les platges des Bot i des Tancats, ressalta el puig Tremolor, que s’endinsa a la mar mitjançant la punta des Vernís, modelada en les mateixes roques grises identificades vora la punta Roja. A sota, i ja a tocar de la Platja des Tancats, criden l’atenció les roques vermelles, que corresponen al mateix tipus de materials que han estat objecte de la primera aturada de l’itinerari. Com s’ha indicat, aquestes roques es van sedimentar mitjançant rius al triàsic inferior, concretament entre ara fa 260 i 240 milions d’anys, i just a continuació, ja al triàsic mitjà, ho van fer les grises al mar; per aquest motiu es troben per sobre de les vermelles. Corresponen a calcàries i dolomies sedimentades en una mar tranquil·la de poca profunditat. És a dir, després dels processos fluvials que originarien la sèrie predominantment vermella, una pujada del nivell de la mar provocaria un canvi radical en el tipus de sedimentació.

As Tancats, però també a altres platges com Cavalleria, el Pilar o Binigaus és molt freqüent que aquestes argiles vermelles siguin aplicades a la pell amb suposades finalitats terapèutiques. Aquestes activitats comporten un problema greu, ja que impliquen la desaparició d’unes roques molt antigues, erosionen els penya-segats i, conseqüentment, provoquen la caiguda de roques (i signifiquen a la vegada un risc per als banyistes), produeixen el desarrelament de la vegetació i deterioren l’hàbitat d’espècies.

La divisió de la cala d’Algaiarens en dues platges és deguda a la diferent duresa de les roques que formen el seu entorn. Així, tal com succeeix a gran part de la costa menorquina, a Algaiarens els materials més resistents i més forts, com els gresos, les calcàries i les dolomies, donen lloc a sortints com la punta Roja o la punta des Vernís, mentre que en les roques més dèbils, i més fàcilment erosionables, com les argiles i les margues, actualment hi trobam cales i endinsades com les platges des Tancats i des Bot.

Aquestes platges s’han originat a partir de l’erosió mecànica de l’onatge, però especialment per l’acció de torrents que han anat excavant la roca donant lloc a aquests entrants. Actualment el principal torrent que drena l’àrea d’Algaiarens (el riuet de s’Illot) desemboca a la platja des Bot; en els mesos en què plou més origina una zona pantanosa i en els mesos més secs de l’estiu la desembocadura queda tapada per l’arena que han dipositat les ones.

Abans aquest mateix torrent, en lloc de desembocar a la platja des Bot, ho feia a la des Tancats, però era un torrent extremament més enèrgic que l’actual; un riu amb una major capacitat d’erosió probablement associada a moments en què el nivell de la mar era més baix que l’actual. Aquesta energia permetia al riu transportar grans còdols que dipositava a la platja, just a la seva desembocadura. Els buits que hi havia entre els còdols que sedimentava es van omplir d’arena, que amb el pas del temps i l’acció d’un ciment calcari va petrificar i va formar una roca que anomenam conglomerat (constituïda per còdols grossos més o menys arrodonits units per l’arena).

Els conglomerats són molt resistents i van originar una presa que va impedir que el torrent desembocàs a la platja dels Tancats. En aquestes circumstàncies, el torrent va haver de constituir una nova desembocadura, un camí més senzill per deixar anar l’aigua i els sediments que transportava. I la va trobar molt a prop, just a l’altre cantó del puig Tremolor, on el torrent, mitjançant la seva capacitat erosiva, va excavar en els materials més tous un nou camí cap a la mar i contribuí a la formació de la platja des Bot. Aquests conglomerats els identificam amb facilitat just davant la torre del socorristes i divideixen es Tancats en dues parts.

Darrere les platges s’estén la vall que dona nom a la localitat: una vall plana i oberta als vents de tramuntana que va provocar, no fa gaires milers d’anys enrere, en un moment en què el nivell de la mar era més baix que l’actual, que l’arena de la cala fos empesa pels vents de tramuntana terra endins. Aquesta arena s’aturà, la major part, en trobar les primeres elevacions que delimiten la vall, que van fer de barrera, però quan el vent era prou fort una part dels grans passaven aquests relleus i arribaven a la regió de Migjorn i, fins i tot, les partícules més fines sobrepassaven l’illa i tornaven a la mar pel sud. Aquestes arenes a la Vall, i a altres llocs de Menorca, com a Tirant, han estat objecte d’explotació per a obtenir àrids per a la construcció. Avui en dia, l’arena encara és empesa pels vents de tramuntana, amb la qual cosa aquest fenomen de transport terra endins perdura però amb molta menys intensitat, ja que el nivell de la mar és més alt i, per tant, l’extensió de platja és més reduïda. A més, que aquesta arena no avanci cap a l’interior de l’illa amb tanta força, també correspon al fet que l’arena està fixada per les arrels de la vegetació.