Geoturisme Illes Balears

A la darrera parada de l’itinerari es pot observar una de les estructures geològiques més característiques dels relleus de Mallorca, especialment de la Serra de Tramuntana: l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament.

Els encavalcaments són un tipus d’estructura tectònica que es produeix per la ruptura fràgil de l’escorça terrestre i el seu escurçament. Tenen lloc en etapes en que es produeix una compressió de l’escorça. En aquest cas concret, aquest procés va tenir lloc durant l’Orogènia Alpina (entre els 25 i 15 Ma) i és quan l’illa de Mallorca adquireix la seva estructura en forma de zones elevades i zones enfonsades. 

En aquest cas, el Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament està format per una gran massa de materials durs del juràssic inferio (201-175 Ma) que se superposen a la Formació Banyalbufar abans comentada, del miocè inferior         (23-16 Ma).

Els materials juràssics, fonamentalment bretxes dolomítiques, apareixen foradats amb abundants cavitats degut a que han sofert un intens procés d’abrasió i carstificació. 

Si ens hi fixem, en la base de la massa rocosa veurem que apareixen uns materials fins de color gris clar formats per fragments de roca de petita mida. Es tracta d’una bretxa tectònica originada per la disgregació de les roques degut a l’intensa fricció que té lloc a la superfície d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament. Degut a aquesta fricció, a més, la roca es poleix i dóna lloc a una superfície llissa anomenada mirall de falla.