| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EL PERMIÀ DE SA PLATJA | |||
| PARADA 2: EL QUATERNARI DE SON BUNYOLA | |||
| PARADA 3: EL MIOCÈ DE BEC DE S’ÀGUILA | |||
| PARADA 4: EL ENCAVALCAMENT D’ES CAVALL |
Recorregut recomanat.
En clar contrast amb l’antiguitat de les roques prèviament descrites, es situen per damunt un altre tipus de materials molt més moderns, del quaternari (2,5 Ma-actualitat). Es tracta de dipòsits costaners, formats quan la línia de costa en la zona era similar a l’actual.
A la zona apareixen dos tipus de materials d’aquest interval: conglomerats i calcarenites.
Els conglomerats estan formats per còdols i graves amb llims i arenes de colors vermells que corresponen a antics cursos de torrents (és tracta de dipòsits al·luvials), la majoria d’ells desapareguts avui en dia. Els còdols que podem observar són molt arrodonits, el que ens indica que han sofert un transport perllongat.
L’abundància a la zona d’aquest tipus de materials, major que els que es dipositen actualment, ens indica que llavors les pluges eren més potents i generaven cursos molt majors que els torrents actuals.
Mentre que els materials del permià han estat basculats degut a processos tectònics, els materials quaternaris no han sofert deformació alguna, per la qual cosa la seva disposició és horitzontal, donant lloc a una plataforma plana sobre la que discorre el camí per les proximitats de Port des Canonge.
El contacte entre els conglomerats i el substrat permià és de tipus erosiu i discordant (entre els estrats d’un material i l’altre no hi ha paral·lelisme), tal i com es pot apreciar en el punt A.
Contacte entre els conglomerats i els gresos (esq.) Detall dels conglomerats (centre) i bioturbacions en gresos (dta.).
Les calcarenites, popularment conegudes com marès, són roques formades per arenes de grans de carbonat. El seu origen el trobem en l’arena del fons marí que, en les glaciacions que varen tenir lloc durant el quaternari, fou exposada a la intempèrie per la baixada del nivell del mar, formant dunes que posteriorment varen fossilitzar.
Una característica de les calcarenites són les rizocrecions. Aquestes són un tipus de resta fòssil que es correspon amb els motlles de les arrels que poblaren les dunes quan aquestes es formaren.
Detall del talús proper a Son Bunyola (esq..) i de les abundants rizocrecions de la calcarenita (dta.).
Finalment, mereix la pena apropar-se a mirar amb deteniment les superfícies dels estrats de gresos del permià que afloren al torrent, ja que en ells es poden observar marques d’activitat biològica fossilitzades. A aquest tipus d’estructures se les denomina bioturbacions (veure fotografia superior, a la dreta).