DE PANGEA AL NAIXEMENT DE MALLORCA: SA VOLTA DES GENERAL (PORT DES CANONGE- BEC DE S'ÀGUILA)

  Informació

Recorregut recomanat.

El petit poble costaner de Port des Canonge es situa sobre un dels terrenys més antics de l’illa, que té uns 260 Ma i correspon al Permià (299-251 Ma). De fet, és molt anterior a la formació de Mallorca, formant part de l’antic supercontinent Pangea. La majoria dels afloraments d’aquest interval es limiten a la costa de Banyalbufar, sent Port des Canonge on afloren més extensament. A Sa Platja, l’erosió costanera ha deixat al descobert alguns talls geològics que faciliten molt l’observació i l’estudi.

La roca més típica que es pot trobar en la zona és una roca aspra, de color vermell granat, que correspon a una sorra litificat (gres) dipositada per antics rius. Si ens fixem detingudament, podrem apreciar que presenta una estructura en làmina inclinades que es tallen entre sí. A aquest tipus d’estructura se la denomina  estratificació encreuada y es deguda a l’acció d’una corrent d’aigua. 


Estratificación cruzada en las areniscas

Al contrari que la gran majoria de roques de l’illa, que són carbonàtiques (composades principalment per calcita i dolomita), les roques del permià mallorquí, aquestes són silícies (constituïdes sobre tot per quars), lo que les fa especialment abrasives. Són conegudes popularment com pedres d’esmolar.

Aquesta composició atípica en el registre geològic local és de fet la predominant en materials del permià i s’origina per l’erosió d’antics relleus formats per roques silícies com el granit. El color rogenc de les formacions que podem estudiar en Sa Platja i altres zones properes és degut a que contenen un percentatge elevat d’òxids de ferro.  


Penya-segats de gresos rogencs del permià a Cala Gata.

Aquest tipus de medis sedimentaris no sol ser propici per a la conservació de restes fòssils, coneixent-se fins dates recents tan sols algunes petjades de rèptils i escasses restes òssies indeterminades. Això va ser així fins la troballa fa uns anys del que va resultar ser un dels fòssils més importants mai trobats a Balears, rellevant a nivell internacional. Es tracta d’un fragment de mandíbula superior d’un captorrhínid, un rar rèptil herbívor propi del permià. 


Fragment de mandíbula de captorhínido oposat en sa Platja. Imatge extreta de Liebrecht et al. (2016).