Recorregut recomanat. Embassament de Cúber (A) i mirador de l’embassament (B)
L’embassament de Cúber presenta una capacitat de 4,64 hm3 i està tancat per una presa de gravetat, de morfologia lineal. Rep les aigües de l’embassament del Gorg Blau per una conducció el recorregut de la qual és en part per canonada i en part per una sèquia. De l’embassament parteix una altra conducció que arriba fins la planta potabilitzadora de Lloseta y, des d’aquí, a Palma.
Funcionament del sistema de preses. EMAYA
En el punt A veure, justament el final de la conducció entre els embassaments de Gorg Blau i Cúber. En el mateix punt, a més, podem observar un talús rocós format per una alternança de roques dures (calcàries) i roques blanes (margues) que presenten certa inclinació.
Aflorament d’una alternança de calcàries i margues del juràssic mitjà.
Aquesta inclinació dels estrats, anomenada cabussament, la mesuren els geòlegs amb una brúixola especial amb un clinòmetre incorporat. Aquestes dades són molt importants per poder fer un model estructural de la zona, en aquest cas per saber com es va aixecar la Serra de Tramuntana.
Aquestes capes es varen formar en un fons marí i contenen fòssils d’ammonits. Els ammonits són un grup de mol•luscs cefalòpodes extingits que posseïen una closca externa segmentada amb la que regulava la flotabilitat. Parents dels nàutils actuals, els ammonits constitueixen una eina bàsica de la bioestratigrafia. Aquesta serveix, entre altres fins, per determinar les edats de les roques mitjançant l’anàlisi del seus fòssils. Això és així degut a que generalment presenten una abundància relativa, gran diversitat i ràpida evolució d’unes espècies a altres.
Esquema de l’exterior i interior d’un ammonit
Si fóssim mesurant el cabussament de les capes en sentit nord-oest veuríem que va variant i que canvia de sentit aproximadament en el centre de la vall. Si a això sumem que l’antiguitat dels estrats (basant-nos en els ammonits) és major en els extrems que en el centre de la vall, es conclou que ens trobem davant un sinclinal, és a dir, un plec de forma còncava en el que els materials més antics estan en els extrems i els materials més moderns en el centre.
Com a més el pla axial (el que divideix el plec en dues parts simètriques) no està vertical si no que presenta certa inclinació, aquest es denomina sinclinal tombat. Aquest tipus d’estructures tectòniques és, junt amb els encavalcaments, molt característic de la Serra de Tramuntana.
En la zona del Cúber trobem dos sinclinals tombats separats per un plec en que els materials més antics en situen en el seu nucli. </p><p><br></p></div>">anticlinal (ver esquema).
Corte geològic esquemàtic de la zona de l’embassament de Cúber (modificat de GEOLODIA 2018).
Els estrats observats corresponen a la Formació Cúber, sent aquest aflorament un dels de referència per a aquesta formació. A més, en la zona entre els dos embassaments està caracteritzada la Formació Gorg Blau. Aquesta compren des del final del juràssic inferior (Lias) i els inicis del juràssic mitjà (Dogger). Per altra banda, la Formació Cúber compren un interval molt més escàs (els dos milions d’anys següents, aproximadament) però té un ampli registre estratigràfic. Apart, a les proximitats existeixen altres formacions que representen el juràssic superior (Malm) i arriben a la base del cretaci (fa uns 145 Ma).
Columna estratigràfica sintètica del registre geològic de la zona de Cúber, con alguns ammonites representatius de diferents edats. En la part inferior dreta, una columna estratigràfica del tall existent a Cúber, amb els diferents ammonits identificats i la seva situació. Extret de Juárez & Sandoval (2018).
Com els materials del juràssic mitjà-superior són poc permeables i, per tant, dificulten la filtració de l’aigua, són ideals per la instal•lació d’un embassament. No obstant, poc després de construir la presa de Cúber varen començar problemes de filtrat d’aigües en una petita zona situada al nord-est, on l’alternança està en contacte amb calcàries carstificades del juràssic, que són permeables. Conseqüentment, es va tenir que executar un dic de contenció, que és pel que discorre part del camí que rodeja l’embassament.
Si continuem per la carretera Ma-10, a l’altura del p.k. 35+125, existeix un mirador. Des d’aquest punt privilegiat resulta més fàcil apreciar l’estructura de la vall de Cúber, on els cingles muntanyosos corresponen als fronts d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament dels materials del juràssic inferior, que es disposen damunt dels materials del juràssic mitjà i superior, que es troben plegats.
Panoràmica de l’embassament de Cúber des del mirador, amb la seva estructura geològica dibuixada de forma esquemàtica.
