Punt on es pot observar els molins de Llinars.
Aproximadament en el pk 3+500 de la carretera Ma-10, a la nostra dreta (punto A), podem admirar els Molins de Llinars.
Es tracta d’una obra de enginyeria hidràulica en la que els molins estan situats estratègicament de forma escalonada per aprofitar al màxim el salt d’aigua del torrent de Sa Font de Llinars.
Concretament, són sis molins d’època àrab en los que el agua era conduïda per un canal i es deixava caure per una torre de forma tronco-piramidal d’uns 8,0 m d’altura. La força de l’aigua movia unes rodes de moldre de vàries tones de que trituraven el gra per fer farina.
Vista dels molins des del punt A de la carretera Ma-10.
La carretera Ma-10 transcorre per la Vall de d’en Marc, rodejada d’importants muntanyes. Aquesta vall, coberta per materials al•luvials quaternaris, correspon a la base d’un dels fronts d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament que formen la Serra de Tramuntana.
La Serra de Tramuntana es va originar durant l’Orogènia Alpina, una etapa d’intensa activitat geològica iniciada fa uns 25 Ma. En aquest context, els materials de l’escorça terrestre es fracturaren i es varen apilar uns damunt els altres mitjançant falles inverses de baix angle. A aquest tipus de falles se les denomina encavalcaments i quan es superposen es diu que estan imbricats.
Generalment, els encavalcaments són possibles perquè un material dur, en aquest cas del Lias (juràssic inferior, 201-175 Ma), llisca sobre un material tou, en aquest cas del Keuper i retià (triàsic superior, 237-201 Ma), que es denomina nivell d’enlairament.
Formació de encavalcaments imbricats
Com a resultat d’aquesta estructura, la Serra presenta abruptes cingles i penya-segats en la vessant nord-oest (com a la zona de Sa Calobra), mentre que cal al sud-est aquestes descendeixen suaument, com el cas de Es Raiguer (zona d’Inca). La orientació d’aquests relleus asimètrics indica la direcció en que actuaren les forces tectòniques, que en aquest cas serien del sud-est al nord-oest.
Si ens fixem, a la nostra esquerra veurem les enormes masses rocoses formades per els materials del miocè inferior (23-16 Ma) i del Lias que han lliscat sobre els materials més blancs del R i Keuper que formen el fons de la vall.
Esquema simplificat de la geologia observable des de la carretera.
