Geoturisme Illes Balears

Continuem el nostre recorregut a l’extrem sud-est de la Platja des Morts, on sorgeix una costa escarpada, formada per capes de conglomerats, sorrenques, calcàries i limolites blanquinoses i groguenques. Es tracta una altra vegada de la formació Cala Blanca. 

El més destacable en aquesta zona són les restes vegetals que s’hi han trobat, tant de fòssils de fulls ben preservats com descompostos que formen capes riques en matèria orgànica. El registre fòssil de plantes al lloc ens parla d’un ambient predominantment sec però amb cursos d’aigua abundants que permetien la proliferació de boscos higròfits, és a dir, de boscos adaptats a condicions humides. La línia de costa d’aleshores devia ser relativament a prop, ja que entre les espècies estudiades existeixen falgueres adaptades a viure en ambients costaners.

Un bon exemple de capes amb matèria orgànica el trobem en el punt A de la parada, on les restes carbonoses procedents de vegetació descomposta destaquen pel color negre en les limolites gris clar en les quals es troba. Per accedir al punt A haurem de descendir per una petita síquia que talla les limolites.

A més, a l’extrem nord de la costa és interessant observar-hi els conglomerats, que també pertanyen a la formació Cala Blanca (punt B).

Els conglomerats són suportats amb clasts, amb talls arrodonits amb marques de pressió-dissolució, molt poligènics (talls de diferent naturalesa i origen) i amb matriu sorrenca molt cimentada per carbonats. Presenten bases canalitzades i localment, morfologies lenticulars. Corresponen a canals fluvials la direcció d’aportació dels quals és NNE-SSO.