Recorregut recomanat.
Seguint el nostre recorregut i en la zona de la costa, ens trobem amb un arc d’erosió litoral desenvolupat en les dunes del pleistocè (punt A). En direcció oposada, un ponthi ha una estructura similar però desenvolupada en les bretxes del juràssic (punt B).
Arc litoral en calcarenites (esquerra) i pont litoral en bretxes dolomítiques (dreta).
Aquest tipus d’estructures són producte de la degradació i retrocés del penya-segat litoral a causa dels processos marins (onatge, marees,...)..
A aquesta zona la vessant està constituïda per bretxes dolomítiques de colors rosats i grisos, i intercalats apareixen seccions de calcàries del cretaci. Al punt C podem apreciar que el contacte entre ambdós materials és discordant i de tipus mecànic (degut a falles).
Contacte mecànic entre les calcàries cretàciques i les bretxes dolomítiques juràssiques.
Més endavant, en el punt D, les dunes fòssils que recobreixen la vessant litoral han estat erosionades, deixant veure un espectacular aflorament de calcàries i bretxes dolomítiques.
Les formes arronyonades i el color rosat de la roca contrasten ambla resta del paisatge, fent d’aquest un indret únic a Mallorca.
Aflorament de juràssic per sota de les dunes fòssils.
Si bé en una primera impressió sembla una massa de roca caòtica, quan ens fixem amb deteniment en alguns punts podem observar que, de fet, està ben estratificada malgrat que la presència d’incomptables falles ha esborrat gran part de la seva disposició original.
Aquesta formació rocosa és aparentment estèril en fòssils que permetin la seva datació però la presència puntual d’Aptychus (opercles d’ammonits) i nivells amb sílex (pedra foguera) suggereixen que pertany al juràssic superior (165-145 Ma), ja que aquests elements són molt característics d’aquest interval en les roques de Mallorca.
La intensa bretxificació dels materials, la presència d’abundants falles i de seccions de cretaci intercalades entre les roques juràssiques denoten que aquesta zona ha sofert una intensa deformació i trituració.
Detall de les calcàries dolomítiques, on s’aprecia la disposició en estrats i l’existència de falles (esq.), i Aptychus (dta.).
Just a l’altura de l’aflorament de calcàries i bretxes dolomítiques juràssiques i a la zona de la costa podem accedir a una cova litoral desenvolupada en les dunes fòssils pleistocenes.
L’accés es realitza aprofitant una antiga rasa marina (superfície plana originada per l’abrasió marina a nivell de la marea baixa). Aquesta superfície és la responsable de la forma “en vuit” de l’entrada de la cavitat.
Aquí (punt E) és possible apreciar l’estratificació encreuada, típica d’aquest tipus de depòsits i la superposició de varis cossos dunars amb diferents orientacions del vent que les va formar.
Cova litoral desenvolupada en les dunes pleistocenes. Observeu la marcada estratificació encreuada
En el nostre camí, cap a s’Arenalet, és recomanable acostar-se a la costa ja que podrem observar diversos aspectes geològics molt interessants de les dunes fòssils (punt F).
D’una banda, quan es van formar les dunes, existia una vegetació que ha deixat la seva empremta en forma de rizocreciones (formes tubulars degudes a la carbonatació del terreny al voltant de l’arrel).
Rizocrecions, un tipus de bioturbació produïda per les arrels en les dunes fòssils.
D’altra banda, podem apreciar el exokarst litoral, també denominat karren litoral, a causa dels processos de dissolució de les calcarenites.
En la rodalia de la costa es pot apreciar que la superfície rocosa apareix corroïda, amb formes afilades i tallants. Es poden apreciar estries, pinacles, microàlveols i cocons.
Formes del karren litoral: estries (A), microàlveols y pinacles (B) y cocons (C).
