Recorregut recomanat
En el recorregut entre Cala Mitjana i Cala Estreta podem veure les principals característiques dels materials rocosos del cretaci i la seva relació amb altres roques més modernes.
En el talús que dóna a Cala Mitjana (punt A), cobrint les roques del cretaci, veurem altres roques arenoses de color marró clar. Es tracta de calcarenites i corresponen a dunes fòssils. Aquestes dunes es formaren per acció del vent contra els penya-segats costaners i són del pleistocè. Ens acompanyaran durant la resta de l’itinerari en forma de clapes rocoses adossades damunt els materials del cretaci i juràssic, cobrint localment platges fòssils del mateix pleistocè.
Les dunes fòssils i els materials del cretaci que hi ha a sota formen un contacte discordant
<div class="ql-editor"><p class="ql-align-justify">Es produeix quan entre una sèrie estratigràfica i la següent existeix una hiatus estratigràfic. </p><p><br></p></div>">contacte discordant (línia vermella a la imatge inferior), ja que el capbussament d’ambdues unitats litològiques és diferent, és a dir, que els seus estrats no són paral·lels entre sí.
Contacte entre les roques cretàciques, en la base, i les calcarenites pleistocenes (punt A).
Un poc més endavant en el mateix talús (punt B) podrem observar que les calcàries del cretaci estan molt tectonitzats (molt fracturades), amb abundants plecs, plans de falla i vetes de calcita. Alguns dels plans han desenvolupat miralls de falla (superfícies planes i polides degudes a la fricció) que tenen un estriat característic que indica la direcció en que la falla va actuar. Les falles, que sovint convergeixen entre sí, donen lloc a formes lenticulars que reben el nom de
Forma de boudinage. dels calcàries cretàciques (esq.) i detall dels miralls de falla (dta.)
A la pujada des de Cala Estreta es pot apreciar fàcilment l’estratificació de les dunes fòssils (punt C). Més endavant, a mitja vessant, ens tornem a trobar amb les calcàries cretàciques, que en aquesta zona contenen eventualment fòssils d’ammonits (punt D).
Vessant occidental de Cala Estreta: a l’esquerra s’observen laminacions típiques de les dunes plistocenes, a la dreta, en les calcàries cretàciques, podem trobar fòssils de ammonites.
Els ammonits són un tipus de mol·luscs cefalòpodes extingits provis d’una closca externa segmentada que els permetia flotar en la columna d’aigua. Són uns dels fòssils més característics dels medis marins. La seva abundància i variabilitat els dota de gran importància a nivell científic. Moltes de les seves espècies es consideren fòssils guia, és a dir, fòssils que ajuden a datar els nivells on es troben.
Esquema de l’exterior i interior d’un ammonit.
Fòssil d’un ammonit en les roques cretàciques.
