Recorregut recomanat.
Ja als voltants de Cala Matzoc (punt A), a les dunas fosilizadas que existeixen en el litoral, ens trobem amb un bufador, orifici a través del qual surt l’aire a pressió en moments de fort onatge, desenvolupat en las calcarenités cuaternàries. Les calcarenites són roques molt poroses, amb molts forats entre les partícules que la formén, que afavoreixen els fenòmens d’erosión i la formació de cavitats litorals.
Bufador en les calcarenites de la costa (punt A)
Continuant el recorregut, el camí discorre a la vorera d’un petit penya-segat. És aquí (punt B) on podem observar que el grau de tectonització (fracturació i fissuració) de les roques del cretaci inferior ha augmentat i els materials presenten un aspecte més laminat. A més, comencen a aparèixer intercalacions de margues gris verdoses i gris obscur amb inclusions d’òxids de ferro. Aquest augment en el grau d’alteració sembla incrementar-se a la pujada de la torre d’Albarca.
Aspecte de les calcàries (Esquerra). Detall de les inclusions d‘òxids (centre). Margues (dreta).
Cala Matzoc constitueix una de les cinc platges que hi ha en el recorregut, desenvolupades a la sortida d’un torrent. En aquest cas, el torrent d’orientació est-oest es denomina Torrent d’en Matzoc i neix a la Font des Verger, a les muntanyes d’Artà.
A l’extrem nord de la cala podem veure un dipòsit de llims vermells amb abundants graves arrodonides a sostre. Es tractad’un dipòsit aluvial format pels sediments que trabsportava el torrent en temps relativament recents (pleistocè). Els trams de graves corresponen a moments de gran energia que contrasten amb la sedimentació de llims. Si observem la base del dipòsit veurem que es tracta d’una superfície erosiva en la que abunden els fragments del llit rocós, de nou en calcàries del cretaci.
Dipòsits al•luvials quaternaris en contacte erosiu (en vermell) amb els materials del cretaci.
