Es tracta d’una font natural intermitent, situada a la finca Gabellí Petit, als voltants del nucli urbà de Campanet. Per les seves característiques excepcionals va ser declarada el 2001 Monument Natural pel Govern de les Balears, que es fa càrrec de la finca des de 2005.
Fonts Ufanes en funcionament; observau-hi la força amb què brolla l’aigua en superfície.
Encara que està activa només de manera puntual, coincidint amb els màxims pluviomètrics, l’aigua surt de manera brusca i sobtada, i aboca un enorme volum d’aigua en un escàs període de temps, la qual cosa atreu nombrosos visitants.
L’origen del seu comportament hidrogeològic anormal cal cercar-lo en la configuració geològica de la zona.
La surgència d’aigua està relacionada amb la presència d’una falla normal, que posa en contacte materials extremament permeables a causa de processos càrstics (calcàries) amb materials molt impermeables (margues).
En condicions normals (la major part de l’any) el nivell freàtic es manté sota la superfície, atès que l’aqüífer és capaç d’assumir l’aigua que li arriba. No obstant això, després de diversos dies de pluja intensa a la Serra, el volum d’aigua sobrepassa la capacitat d’emmagatzematge de l’aqüífer i sorgeix de manera brusca en superfície a través de la falla.
Esquema del funcionament de les Fonts Ufanes (Mateos & Gonzaliez, 2009).
És tan gran el cabal d’aigua que sorgeix que s’han realitzat nombrosos estudis per conèixer-ne bé el funcionament i poder aprofitar-lo. La prova d’això són els nombrosos sondatges de control que podem observar a la finca, alguns dels quals desborden aigua quan les fonts funcionen.
Detall de la paret de blocs rocosos executada en una de les surgències principals.
El paisatge als voltants de la font és el típic paisatge càrstic de la Serra de Tramuntana, un alzinar desenvolupat sobre un substrat de calcàries afectades per fenòmens de dissolució i formació de cavitats (com la que s’observa en un dels pendents).
Cova Estreta de Gabellí, situada en un dels pendents de la zona.
L’activitat antròpica a la zona es fa patent amb l’existència d’un talaiot, nombroses sitges (plataformes empedrades de forma circular on es fabricava carbó d’alzina) i un forn de calç (on es fabricava calç a partir de la roca calcària).
Nombroses sitges com la de la foto i un forn de calç testifiquen la intensa activitat humana a la zona.
Val la pena acostar-se al torrent de Biniatró, per darrere el talaiot, ja que hi podrem observar un paisatge càrstic singular: grans blocs rocosos aïllats extremament ocrosos i corcats, on, en èpoques de fortes pluges, també sorgeixen nombrosos brolladors.
Paisatge càrstic singular a la zona del Torrent de Biniatró.
