| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EL MIOCÈ DE CAP DE BARBARIA | |||
| PARADA 2: MIOCÈ I QUATERNARI DE CALA SAONA | |||
| PARADA 3: S’ESTANY DES PEIX | |||
| PARADA 4: PUNTA DE SA PEDRERA |
Recorregut recomanat.
Cala Saona constitueix, en sí, una particularitat dins la geologia de Formentera ja que és l’única cala de la illa associada a un curs fluvial (Canal de Cala Saona), el qual va propiciar la seva formació.
Si es mirés un mapa geològic, es veuria que existeix una gran falla paral·lela al torrent, el que suggereix que la formació i recorregut del curs fluvial és degut a la zona de debilitat que es crea a la roca al fracturar-se, la qual és més susceptible de ser afectada per la dissolució de l’aigua.
El substrat rocós sobre el qual es forma la Cala correspon al miocè superior (11 a 7 Ma), el mateix material que el de Cap de Barbaria. No obstant, aquí ja no es troben els esculls fòssils si no un conjunt de materials continentals, bretxes, llims i calcarenites, que representen les terres emergides rere els coralls.
Per damunt d’aquest miocè es disposen una sèrie de materials del quaternari: pleistocè i holocè. Del pleistocè existeixen dunes fòssils, la principal font de marès de l’illa. En ocasions aquestes contenen fòssils com són les closques de gasteròpodes terrestres o motlles d’arrels dels vegetals que poblaren les dunes.
En aquests sediments, a una zona propera a la cala, es va trobar un dels fòssils de vertebrats més importants i escassos de Balears. Es tracta de les restes d’un niu de tortuga terrestre, del qual es varen recuperar diversos ous, que fortuïtament es va preservar al marès de la zona.
Gràcies a l’estudi del niu va ser possible deduir quina seria la longitud de la closca de la femella que va fer la posta, uns 80 cm. Aquest fet denota l’existència d’una espècie de mides quasi gegants desapareguda avui en dia.
Restes del niu de tortuga del pleistocè trobat a les proximitats de Cala Saona. Estret de Filella-Subirà (1999). Escala: 1 cm.
Pel que fa als materials de l’holocè trobem, de fet, la pròpia cala. Aquesta consta d’un petit sistema de dunes que suporta una comunitat local de fauna i flora costanera.
Panoràmica de Cala Saona. Al fons, penya-segats vermellosos formats per llims del miocè.