Geoturisme Illes Balears

Els materials més antics de Formentera corresponen al miocè superior, en concret de fa 11 a 7 Ma.

Durant aquest interval es formaren gran esculls de corall que creixeren als voltants dels relleus preexistents aixecats durant l’Orogènia Alpina. A Formentera, aquests esculls fòssils afloren extensament, essent el Cap de Barbaria una de les zones on millor es poden observar. 

Els penya-segats del Cap de Barbaria constitueixen, en una part molt important, els apilaments dels edificis de colònies de coralls que durant la vida de l’escull varen créixer en successives generacions.

Aquests esculls han quedat en exposició subaèria degut a un sistema de falles de direcció ESE-ONO que provoquen l’aixecament del Promontori de Cap de Barbaria respecte a la zona més plana de la resta del Promontori.

Com és normal en aquests ecosistemes, existeix una gran diversitat d’espècies marines, de les quals abunden especialment les de mol·luscs (bivalves i gasteròpodes), ja que la seva closca tendeix a fossilitzar amb facilitat. No obstant, a Cap de Barbaria aquest fòssils es presenten quasi sempre en forma de motlles interns, preservació per altra banda molt comuna als jaciments d’esculls de Balears.

Això es deu a que la closca original de carbonat càlcic es dissol després d’haver endurit el sediment, quedant preservada la fracció d’aquest que estava present a l’interior de la closca. 

Altres fòssils trobats a la zona són les algues calcàries i els equinoïdeus, representant tot plegat un ambient d’aigües somes a molt poca fondària que lateralment són substituïdes per un conjunt de dipòsits litorals i continentals que afloren al nord del sector descrit.