Geoturisme Illes Balears

Tal i com succeeix avui en dia, durant el pleistocè a Formentera tingué lloc la deposició de platges amb abundants copinyes. Si bé aquestes han estat erosionades en part per l’acció de les ones, encara avui en dia és possible observar bons exemples a l’illa.

El més destacat de tots, tant per la seva visibilitat com pel seu interès científic està situat a Es Copinyar. A aquesta franja costanera, el nom de la qual és degut a l’alt contingut en copinyes que es pot trobar a la zona, just una mica per damunt del nivell de la mar és possible veure un tipus de roca anomenada lumaquel·la, caracteritzada per estar formada principalment per fòssils de closques de mol·luscs. La formació d’aquesta roca tingué lloc en unes condicions de sedimentació similars a les que tenen les platges actuals a la zona.

Al jaciment es poden distingir tres nivells amb contingut fossilífer, corresponents a diferents episodis de formació de platges d’arena. La seva cronologia va dels 130 als 80 milers d’anys, aproximadament.

No obstant, el que ens revela la fauna del pleistocè és que, malgrat les esmentades similituds, el clima en que es va dipositar el nivell inferior era notablement més càlid que l’actual. Això es sap degut a la presència de mol·luscs de caire subtropical i tropical entre les diferents espècies trobades, actualment extingits a la Mediterrània però persistents a les costes atlàntiques del centre d’Àfrica.

Aquests mol·luscs formen un grup conegut amb el nom de fauna senegalesa, en al·lusió a Senegal, país on abunden avui en dia. 

En contrast amb el nivell inferior, els dos nivells superiors només contenen fauna present a dia d’avui a la Mediterrània, el que denota un clima similar a l’actual.

D’aquests, el més modern es caracteritza per tenir un alt percentatge de llims rogencs, el que denota un ambient humit amb pluges abundants. Per damunt d’aquests nivells marins, i com és comú a bona part de la costa de Formentera, s’hi troben dunes fòssils, també del pleistocè.