| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EL MIOCÉ DE LA MOLA | |||
| PARADA 2: GEOLOGIA DEL PAISATGE A ES MIRADOR | |||
| PARADA 3: PLATGES FÒSSILS DE ES COPINYAR | |||
| PARADA 4: EL QUATERNARI DE CALA EN BASTER |
Recorregut recomanat.
Els materials més antics de Formentera corresponen al miocè superior, en concret de fa 11 a 7 Ma.
Durant aquest interval es formaren gran esculls de corall que creixeren comunament als voltants dels relleus preexistents aixecats durant l’Orogènia Alpina.
A Formentera, si bé aquests relleus no afloren, els esculls fòssils ho fan extensament. Una de les zones on millor es poden observar és a La Mola.
Els penya-segats de La Mola constitueixen, en una part molt important, els apilaments dels edificis de colònies de coralls que durant la vida de l’escull varen créixer en successives generacions.
Aquests esculls han quedat en exposició subaèria degut a un sistema de falles de direcció NNE-SSO que provoquen l’aixecament del Promontori de La Mola respecte al Cordó Central. La més coneguda és la falla del Racó de sa Pujada
Com és normal en aquests ecosistemes, existeix una gran diversitat d’espècies marines, de les quals són característiques les de mol·luscs (bivalves i gasteròpodes), ja que la seva closca tendeix a fossilitzar amb facilitat. No obstant, a La Mola aquest fòssils es presenten quasi sempre en forma de motlles interns, preservació molt comuna als jaciments coral·lins de Balears. Això es deu a que la closca original de carbonat càlcic es dissol després d’haver endurit el sediment, quedant preservada la fracció d’aquest que estava present a l’interior de la closca.
Altres fòssils trobats a la zona són les algues calcàries, fàcilment observables. Tot plegat representa un ambient d’aigües somes a molt poca fondària que lateralment són substituïdes per un conjunt de dipòsits litorals i continentals que afloren al nord del sector descrit.
Adossades a algunes parts dels penya-segats de La Mola hi ha dunes remuntants del pleistocè, tot i que no es troben reflectides en les cartografies geològiques existents. Aquestes es formaren durant baixades del nivell de la mar, en deixar exposades grans extensions de sorres prèviament submergides que degut a l’acció del vent foren acumulades a la falda de La Mola.
