LA VARIETAT GEOLÒGICA DEL PORT DE CABRERA

  Informació

Recorregut recomanat.

Casi finalitzant el campament comença la platja de sa Platgeta. Aquest és un bon punt para apropar-se a la costa i estudiar las roques que afloren (punt A).

En general predominen les roques limolítiques i las bretxes, moltes d’elles lligades a derrubis de vessant, similars als que hemo vist a la primera parada. No obstant, algunes d’elles es corresponen a antigues platges del pleistocè (2,5 Ma-10000 anys). En aquestes, ocasionalment, es poden observar fòssils de mol•luscs terrestres y marins.


Vistes de la zona nord de sa Platgeta, con roques del pleistocè.

També en aquesta zona de la costa, molt prop del mar, podem observar dues boques de sondeig. 

A l’illa són coneguts els importants problemes de proveïment d’aigua a causa de l’escassetat de precipitacions i a la limitació del territori, existint poques fonts. Els sondejos que observem corresponen a sondejos de captació d’aigua salada ja que en temps recents s’ha valorat la possibilitat d’instal•lar una petita planta dessaladora a l’illa..


Sondejos realitzats en la rodalia del mar per a extracció d’aigua marina.

Rere la platja de sa Platgeta hi ha una zona recreativa con un mur de maçoneria de pedra que la limita. Les roques que el formen, en la gran majoria són de origen local, però puntualment podem trobar-nos amb algunes que son alienes a la geologia de Cabrera i de les Baleares. És el caso de dos bloques de granit que es poden observar en el punto B de la parada.

Blocs de granit en el mur de l’ àrea recreativa de darrere de Platgeta.

Si bé és molt comú l’ús d’aquest material en construcció, lo cert és que en aquest caso probablement foren replegats de la platja i reutilitzats per l’execució del mur. L’explicació de l’existència de blocs de roques exòtiques en la platja s’ha que cercar en los vaixells que antigament atracaven en el port, molts dels quals tenien la part inferior de la bodega carregada de pedres para evitar el sotsobre, el que es denominava “llast”. Els blocs de granit que podem veure en aquest punto són, por tant, vestigis de vaixells de segles enrere, probablement enfonsats en la zona.

Finalment, en la zona on es troba el jaciment arqueològic del Pla de ses Figueres, existeix una antiga cantera de la que s’extreia marès, nom local donat al gres composat per grans carbonatats, essent calcarenita el seu nom científic. Aquest tipus de roca, molt utilitzat en construcció en las illes degut al seu fàcil tallat, correspon a una antiga duna fossilitzada. 


Jaciment del Pla de ses Figueres. Fixeu-vos en els afloraments de marès en la base de la construcció.