| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EL PORT I EL CASTELL | |||
| PARADA 2: CAP EL CALÓ DE SES GÜIES | |||
| PARADA 3: CAS PAGÉS I PLATGETA | |||
| PARADA 4: S’ESPAUMADOR |
Recorregut recomanat.
El port de Cabrera està edificat sobre terrenys del juràssic superior (165-145 Ma), amb estrats gris clar groguenc que son fàcilment observables als penya segats que donen al mar. Aquests es dipositaren molt abans de l’existència de l’illa, en fondos profunds (ambient pelàgic) on la sedimentació era molt escassa, tardant cada nivell varis milers d’anys en formar-se.
Por norma general contenen abundants fòssils marins, si bé no solen presentar un bon estat de conservació. El fòssil més destacable es l’aragonita, normalment planiespiralada i amb ornamentació. La seva abundància i diversitat durant el Mesozoic els converteix en un fòssils bàsic per a la datació de roques amb origen marí. </span></p></div>">ammonit, un mol•lusc cefalòpode proveït d’una closca externa segmentada que usualment tenia forma d’espiral plana i que utilitzava per a regular la flotabilitat.
Aflorament de materials del juràssic superior en el port de Cabrera.
Esquema de la estructura d’un ammonit
En el cas del port de Cabreta, curiosament, on millor s’observen els fòssils no és a la roca exposada de forma natural sinó a les lloses de pedra que pavimenten el varador (punt A).
Tres exemples de roques del juràssic superior con ammonites presentes en el pavimento del port de Cabrera.
Dirigint-nos cap l’històric castell de Cabrera pel camí que surt del mateix port, seguim veient els mateixos materials del juràssic superior, tallats en aquesta ocasió pel traçat de la pista forestal que ascendeix per la vessant (punt B). Destaca en aquesta zona el contrast entre algunes zones on s’aprecien els estrats amb nitidesa mentre que en altres els materials apareixen de forma totalment caòtica i fragmentada. Això és degut a l’activitat tectònica que va aixecar els relleus de l’illa fa més de 20 Ma.
Un por més a dalt, a una zona de corbes, veurem que els estrats presenten major espessor i contenen nòduls de sílex.
Nivells del juràssic superior tallats per la pista que condueix al castell (esq.) i detall dels nòduls de sílex (dta.).
Finalment arribem al castell, aixecat sobre les calcàries del juràssic inferior. El contacte entre aquestes calcàries i les calcàries estratificades del juràssic superior que hem vist prèviament és de tipus mecànic, mitjançant una falla.
Es recomana pujar la seva empinada escala de cargol per poder gaudir des de dalt d’unes magnífiques vistes del port (punt C). Apart del seu valor paisatgístic, aquestes vistes ens ofereixen la possibilitat d’apreciar la varietat geològica de Cabrera.
Mirant cap a l’est, cap els turons més propers, crida l’atenció que la vessant sobre la que s’assenta el port està coronada per un cingle de materials notablement més durs. Al igual que les roques on es troba el castell, són del juràssic inferior.
Vista des del castell e interpretació geològica. Las línies roges representen algunes falles visibles en la panoràmica.
Les calcàries del juràssic inferior han estat interpretades como olistòlits, i corresponen a enormes masses de material que es desplaçaren pel talús continental y acabaren sobre el fons marí on s’estaven dipositant els materials del juràssic superior, prèviament comentats. Los olistòlits són molt freqüents a Cabrera i denoten la intensa activitat tectònica del moment, que afavoria aquests moviments de materials.
Cap al sud, apareixen roques de l’Eocè i tenen uns 45 Ma. Constitueixen el registre geològic del terciari més antic de Balears.
Finalment, els turons de l’oest estan constituïdes per dolomies i bretxes del triàsic superior al juràssic inferior (237-175 Ma), essent els materials més antics de l’illa amb l’excepció d’uns petits afloraments de materials volcànics i guixos també del triàsic superior, no visibles des del castell.
A les zones deprimides de la costa abunden els sediments del quaternari (2,5 Ma-actualitat), en gran part corresponents a restes de platja fossilitzats.
Baixant per la pista cap a la costa, al talús esquerra (punt D), podrem observar varis exemples de derrubis de vessant, també del quaternari. Estan formats per fragments de roca que localment estan cimentats (crosteres calcàries i bretxes).
Depòsits de vessant: amb una cimentació incipient (esq.) o molt cimentades (dta.).
Per acabar, comentar que el contacto entre los olistòlits i les calcàries estratificades és una zona propensa a la formació de cavitats deguda a la circulació d’aigua, que dissolt la roca en un procés conegut com carstificació. La més destacada és la Cova del Teatre, observable des de la pista.
Coves al peu de los escarpes, vistes des de la pista (esq.), i detall de la Cova del Teatre (dta.).